[74] Aprendre a aprendre

Els centres d'autoaprenentatge de llengües fa molt de temps que creuen i han cregut en la necessitat que els seus usuaris facin una reflexió a fons sobre allò que representa "aprendre a aprendre". La reflexió sobre l'autoaprenentatge és, sovint, dura per a l'aprenent, i s'ha de dosificar i requereix la intervenció d'un professional que ajudi a administrar-la. Altrament, pot esdevenir un empatx reflexiu indigerible. Darrerament, a les universitats, sobretot arran del procés de Bolonya, és parla més que mai d'"aprendre a aprendre": l'aprenentatge autònom és una de les competències bàsiques, transversals, que han de tenir els nous estudiants universitaris. Les reflexions d'anys dels centres d'autoaprenentatge de llengües instal·lats al bell mig de les universitats tal vegada poden ser, en aquest moment, d'utilitat. El que sembla una obvietat, que "aprendre a aprendre" és una competència fonamental en un món com l'actual, exposat a un canvi constant i a una obsolescència també constant de coneixements, va ser posat en dubte, amb un to provocatiu, per Salvador Cardús, en un article corrosiu, adreçat a aixecar polèmica i somoure l'obvietat, titulat "Aprendre a aprendre... què?" (Hi llegim: "la qüestió no és limitar-se a aprendre a aprendre, que això només és el mètode, sinó aprendre alguna cosa valuosa"). En recomano la lectura a tots aquells que estan interessats en l'autoaprenentatge. No és un article nou, però és perfectament vigent. I també són interessants l'escrit de rèplica de Montserrat Castelló/Climent Giné. I la resposta de Salvador Cardús "Més sobre aprendre i saber".