VISITES


22.9.08

[77] Construir el jo digital

El jo digital dels individus és una realitat que ha emergit amb una força extraordinària. Ja són moltes les persones que no són (només) el vessant físic i intel·lectual que en coneixem a la realitat no virtual, sinó que són entitats molt més complexes, amb una mena de doble vida en la digitalitat. Hem llegit, darrerament, Genís Roca, parlant de la necessitat de la “gestió del jo digital”. Afirma: “En apenas 10 años la realidad digital de las personas, empresas y ciudades se ha convertido en algo que debemos aprender a gestionar, tanto si somos ciudadanos, empleados, políticos o empresarios.” I diu molt més: “Lo interesante es cuando los primeros gestores y responsables empiezan a ver que la realidad cuenta con esos múltiples planos y lo toman en consideración para su toma de decisiones. Cuando el responsable de selección de personal de una compañía se preocupa por conocer el yo digital de los candidatos; cuando el jefe no quiere sólo el tiempo de oficina de su empleado y se empieza a interesar por su conocimiento y quiere saber donde guarda sus enlaces favoritos por si pudieran ser de interés corporativo...”. La construcció del “jo digital” requereix una reflexió i, també, uns coneixements tècnics i de llengua, comunicació i imatge. Perquè a l'exterior sabem perfectament triar la roba, afaitar-nos (o no), posar-nos desodorant, per on podem i no podem circular i quins comportaments verbals són dolços o agressius. Però, en canvi, els topants de la digitalitat són encara escàpols per a molts. Qui donarà els utillatges lingüístics que permetin tenir un jo digital consistent? S'atreviran els serveis lingüístics universitaris a contribuir professionalment a construir els jos digitals dels membres de la comunitat universitària des del vessant de la llengua i la comunicació?

1 comentari:

  1. De bloc a bloc i tiro perquè em toca!

    Sospito que el jo digital també serà un maquillatge de l’individu, l’aparença volguda, aparença digital, sí, però només aparença. No crec que cap canal de comunicació alteri la voluntat individual de mostrar-se.
    Però que n’és de llaminera la proposta d’imaginar eines, recursos per a la construcció del jo digital, entès com una representació sincera i el més completa possible d’un individu! De fet, ja hi estem treballant des dels serveis lingüístics universitaris. Què és, sinó, Argumenta? 24 unitats per a la millora de les competències comunicatives per canals tradicionals i per les beceroles dels digitals (Argumenta és 1.0: va néixer i és del segle passat). Què és, sinó, Aprendre llengües? 78 entrades, en els darrers minuts, excel·lents cribratges d’una xarxa infinita, amb la voluntat última de contribuir a una millor destresa comunicativa, és a dir, a una millor comprensió del jo (tingui o no tingui representació/format digital).
    Però també tinc una altra sospita, aquesta, molt més excitant. El jo digital esbotza estructures en l’individu i, sobretot, en totes les relacions establertes per l’individu amb l’entorn: la família, les amistats, els coneguts, els companys de feina (caps inclosos), els representants de l’administració pública (alcaldes i presidents inclosos)... Ja no hi ha un temps ni un espai per a cada acció. Qualsevol activitat es pot fer en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Ja no hi ha horaris (ni dilluns, ni caps de setmana), ni departaments (ni segona residència, ni llocs de treball).
    Les noves generacions viuen aquesta novetat amb naturalitat i els comença a fer riure que el dilluns 15 de setembre, a les nou del matí, hagin de començar un nou curs escolar en unes aules prefabricades. El coneixement és en l’aire i el percebem mitjançant xips. Si jo tingués una empresa en què els treballadors només es necessitessin a si mateixos per a fer la feina que els encarregués tindria dues opcions: compartir la societat amb ells o tancar.
    I com que no podem tancar, ens associarem! Aquest sí que serà el gran canvi de l’era digital: el protagonisme de l’individu. De l’individu en xarxa i amb discurs propi. Exercir aquest protagonisme, però, passa per construir-nos jos sincers i complets. Aprendre llengües, que no és un bloc més, m’hi ajuda. Gràcies!

    ResponSuprimeix