Aquest bloc ha parlat repetidament de l'aposta que cal fer per ensenyar competències interculturals als aprenents de llengües o per propiciar l'existència d'espais i eines perquè s'adquireixin de manera compartida. L'ensenyament-aprenentatge de llengües és un àmbit clau per al foment i la difusió d'aquestes competències i de la ciutadania democràtica. El Consell d'Europa va llançar fa uns mesos, en el context del'Any del Diàleg Intercultural (2008), el “White Paper on Intercultural Dialogue”. El document defineix el diàleg intercultural com “an open and respectful exchange of views between individuals, groups with different ethnic, cultural, religious and linguistic backgrounds and heritage on the basis of mutual understanding and respect. It operates at all levels –within societies, between the societies of Europe and between Europe and the wider world”. Entre molts altres aspectes, el paper estableix que cal afavorir la comprensió mútua entre els ciutadans europeus i que cal respectar la diversitat cultural i lingüística. El document indica que “intercultural competences should be taught and learned; spaces for intercultural dialogue should be created and widened; and intercultural dialogue should be taken to the international level”. El document deixa clar (punt 4.3, cito ara la versió francesa: “Apprendre et enseigner les compétences interculturelles”) que “Les compétences nécessaires au dialogue interculturel ne sont pas automatiquement maîtrisées: elles doivent être acquises, pratiquées et entretenues tout au long de la vie. Les autorités publiques, les professionnels de l’éducation, les organisations de la société civile, les communautés religieuses, les médias et tous les autres prestataires du secteur éducatif, travaillant dans tous les contextes institutionnels et à tous les niveaux, peuvent jouer un rôle décisif à cet égard, dans la poursuite des objectifs et des valeurs fondamentales défendues par le Conseil de l’Europe, ainsi que dans le renforcement du dialogue interculturel.” Les institucions fan el paper decisiu que se'ls reclama? Les universitats, per exemple, s'aboquen decididament per mitjà d'espais o polítiques transversals, que arribin a tota la comunitat universitària, a fomentar el diàleg intercultural i la ciutadania democràtica?
11.10.08
[105] Fomentar el diàleg intercultural
Aquest bloc ha parlat repetidament de l'aposta que cal fer per ensenyar competències interculturals als aprenents de llengües o per propiciar l'existència d'espais i eines perquè s'adquireixin de manera compartida. L'ensenyament-aprenentatge de llengües és un àmbit clau per al foment i la difusió d'aquestes competències i de la ciutadania democràtica. El Consell d'Europa va llançar fa uns mesos, en el context del'Any del Diàleg Intercultural (2008), el “White Paper on Intercultural Dialogue”. El document defineix el diàleg intercultural com “an open and respectful exchange of views between individuals, groups with different ethnic, cultural, religious and linguistic backgrounds and heritage on the basis of mutual understanding and respect. It operates at all levels –within societies, between the societies of Europe and between Europe and the wider world”. Entre molts altres aspectes, el paper estableix que cal afavorir la comprensió mútua entre els ciutadans europeus i que cal respectar la diversitat cultural i lingüística. El document indica que “intercultural competences should be taught and learned; spaces for intercultural dialogue should be created and widened; and intercultural dialogue should be taken to the international level”. El document deixa clar (punt 4.3, cito ara la versió francesa: “Apprendre et enseigner les compétences interculturelles”) que “Les compétences nécessaires au dialogue interculturel ne sont pas automatiquement maîtrisées: elles doivent être acquises, pratiquées et entretenues tout au long de la vie. Les autorités publiques, les professionnels de l’éducation, les organisations de la société civile, les communautés religieuses, les médias et tous les autres prestataires du secteur éducatif, travaillant dans tous les contextes institutionnels et à tous les niveaux, peuvent jouer un rôle décisif à cet égard, dans la poursuite des objectifs et des valeurs fondamentales défendues par le Conseil de l’Europe, ainsi que dans le renforcement du dialogue interculturel.” Les institucions fan el paper decisiu que se'ls reclama? Les universitats, per exemple, s'aboquen decididament per mitjà d'espais o polítiques transversals, que arribin a tota la comunitat universitària, a fomentar el diàleg intercultural i la ciutadania democràtica?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada