[109] Validar l'aprenentatge no formal i informal

La validació de l'aprenentatge no formal i informal és un objectiu de molts països europeus. Institucions com l'European Centre for the Development of Vocational Training (Cedefop) treballen amb aquesta finalitat des de fa més de quinze anys. Si als anys noranta aquesta qüestió era d'un interès molt reduït, posteriorment ha anat creixent molt. El canvi és motivat per la importància cada cop més gran del paradigma de l'aprenentatge al llarg de la vida, que s'ha estès en gran mesura darrerament a tot Europa. La validació avança a velocitats diferents segons els països europeus. Ara: un nombre creixent emfasitzen ja la importància de fer visible i que tingui el valor apropiat l'aprenentatge produït fora de l'educació formal i les institucions d'ensenyament (el lloc de treball, per exemple, o el temps de lleure). Recomano la publicació del Cedefop Validation of non-formal and informal learning in Europe: a snapshot 2007 (Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities, 2008), que fa una completa instantània de la situació a Europa sobre aquesta qüestió. Aquest informe comenta el procés fins a la validació dels aprenentatges, un procés complex, i els mètodes que s'hi utilitzen: tests i exàmens, mètodes declaratius, observació, simulació i evidència extrets de la feina, o mètodes basats en l'ús dels portafolis (“The portfolio is particularly relevant to validation of non-formal and informal learning. It allows the individual candidate to contribute actively to collecting evidence and offers a mix of approaches strengthening the overall validity of the approach. This is confirmed by many countries introducing the portfolio as a central element in their validation systems”). La publicació conté, al final, un breu però interessant glossari de termes. Mentre es debat aquesta qüestió amb intensitat i avenços a Europa, i moltes persones es formen ja sobretot informalment o no formalment, les empreses continuen abocant muntanyes de diners en processos d'aprenentatge formal que sovint tenen una base viciada: ni se sap amb precisió què sap o què sap fer l'aprenent, ni hi ha la preocupació per fer visible aquest coneixement, ni se situa qui aprèn al centre del procés d'aprenentatge.