VISITES


19.10.08

[120] Aprendre llengües amb acudits, frases fetes i refranys

Fa uns dies vaig escriure uns apunts sobre un projecte que recollia anècdotes per a l'ensenyament-aprenentatge de llengües. Avui vull deixar constància d'una iniciativa europea en diverses llengües que pretén desvetllar la curiositat pels idiomes i l'augment de la competència intercultural per mitjà de la coneixença d'expressions quotidianes com frases fetes, refranys i acudits. El projecte, Lingua-JIP, encoratja els aprenents a afrontar les llengües estrangeres i a ser oberts quan topin idiomes nous. Els proverbis, refranys i acudits seleccionats tenen ajudes que en faciliten la comprensió, o comentaris divesos, i de vegades van acompanyats de fitxers d'àudio. Hi podem trobar, per exemple, una frase feta italiana com versare laccrime di coccodrillo, i descobrir que té equivalents en grec (Χύνει κροκοδείλια δάκρυα) o en suec (Att gråta krokodiltårar), entre altres llengües; o descobrir que a Escòcia to smell a rat es fa servir per indicar que se 'sospita d'algú o d'alguna cosa'. O hi podem llegir un acudit de suecs i noruecs (que són objecte d'ironies mútues): "Why do Norwegians never get to Göteborg? The reason is that when they reach the suburb of Göteborg called "Backa"there is a sign that reads "Backa 1", which means reverse the car, and then they start to reverse their cars."

1 comentari:

  1. La figuració semàntica sempre m'havia semblat un obstacle insalvable per a l'aprenentatge de llengües, o com a mínim un afegitó de dificultat que calia estalviar-nos. Però també sempre m'havia captivat el fet que augmenta molt la motivació de l'aprenent en relació a textos semànticament plans, conceptualment simples (textos periodístics, quotidians...). La meva experiència docent en una escola d'escriptura em va aportar una conclusió contundent: els alumnes aprenien gramàtica i sintaxi i lèxic sense parlar-ne explícitament, simplement pel fet de viure amb intensitat i aprofundiment un text (un text viscut com a projecte).
    Veure l’ús d’acudits, les frases fetes i els refranys (més enllà de la sorpresa de la repetició idèntica en llengües no emparentades) em fan revifar la il·lusió d’usar sense manies la literatura en l’aprenentatge de llengües. De fet, quan t’adones que erasmus de Belo Horizonte, Brussel·les, Porto, Segovia, Milà i Badajoz, que fa només un mes que han arribat a Bellaterra poden comprendre contes de la Rodoreda, com ara “En veu baixa” (http://blogs.uab.cat/comprensiobasica/primer-grup-0809/; 6a sessió) i fer-hi aprenentatge lèxic, sintàctic i gramatical, la conclusió immediata és que estem badant.
    I, a hores d’ara, potser la xarxa ja en va plena... Algú en coneix usos?

    ResponElimina