Em va interessar la conferència de Jocelyn Wyburd, el dia 24/10 a València, en el marc de la jornada “Multilingüisme i Autoaprenentatge de Llengües en l'Espai Europeu d'Educació Superior”. Wyburd, directora de l'University Language Center de la University of Manchester, va parlar sobre “The role of University Language Centres in embracing the agendas for multilingualism in Europe: a case study from the UK”. La Universitat de Manchester és una de les més ben valorades del món. Té uns 35.000 estudiants, 6.000 estudiants internacionals i és una universitat, com tantes altres, sense una política lingüística explícita. Pel que fa al centre de llengua que dirigeix Wyburd, es tracta d'una entitat amb una vuitantena de professors, amb un gran volum d'activitat i que està plenament implicada en la promoció del multilingüisme (es preguntava Wyburd, al final de l'exposició: “estem esdevenint bons europeus multilingües?”) i la seva activitat té un clar ancoratge en la política europea de foment del multilingüisme. El programa de l'University Language Centre atén 18 llengües (àrab, català, xinès mandarí, neerlandès, anglès, francès, alemany, grec, hebreu, italià, japonès, persa, polonès, portuguès, rus, espanyol, turc, urdu) i es ramifica en diverses menes d'accions orientades a la llengua general o a llenguatges específics. El Centre té un ampli ventall de recursos físics i virtuals i té com a objectiu atendre la complexa situació de la comunitat universitària de Manchester (alumnat de 180 països), però alhora anar més enllà de la comunitat universitària estricta, amb programes de lifelong learning/adult education, per exemple, o línies de treball a les escoles de primària i secundària (als alumnes de les quals es permet l'accés al centre d'autoaprenentatge, per exemple). Alguns aspectes puntuals de la conferència que em van semblar interessants són les activitats tàndem (en les quals la UAB ha participat) o el projecte d'ensenyar la llengua de signes britànica des del Centre o la consideració que l'autoaprenentatge d'èxit és aquell que no va deslligat de cursos, sinó que hi és integrat. Wyburd es va mostrar molt crítica amb el suposat multilingüisme de la Gran Bretanya, on només un 38 % dels habitants (segons l'Eurobaròmetre de 2006) poden parlar la llengua “materna” + una altra. En certs moments de la xerrada la ponent va considerar un desavantatge pel que fa a les llengües ser anglès, i va manifestar que els anglesos senten gairebé com una llengua estrangera l'anglès internacional i que sovint, per això, les empreses prefereixen contractar personal no anglès, perquè té una llengua menys marcada i més previsible i fins i tot una major obertura. El Centre de Wyburd treballa pel multilingüisme a la Universitat de Manchester. “Com més llengües saps, més persona ets”, va afirmar Wyburd en un moment de l'exposició.27.10.08
[127] Jornada a València (3)
Em va interessar la conferència de Jocelyn Wyburd, el dia 24/10 a València, en el marc de la jornada “Multilingüisme i Autoaprenentatge de Llengües en l'Espai Europeu d'Educació Superior”. Wyburd, directora de l'University Language Center de la University of Manchester, va parlar sobre “The role of University Language Centres in embracing the agendas for multilingualism in Europe: a case study from the UK”. La Universitat de Manchester és una de les més ben valorades del món. Té uns 35.000 estudiants, 6.000 estudiants internacionals i és una universitat, com tantes altres, sense una política lingüística explícita. Pel que fa al centre de llengua que dirigeix Wyburd, es tracta d'una entitat amb una vuitantena de professors, amb un gran volum d'activitat i que està plenament implicada en la promoció del multilingüisme (es preguntava Wyburd, al final de l'exposició: “estem esdevenint bons europeus multilingües?”) i la seva activitat té un clar ancoratge en la política europea de foment del multilingüisme. El programa de l'University Language Centre atén 18 llengües (àrab, català, xinès mandarí, neerlandès, anglès, francès, alemany, grec, hebreu, italià, japonès, persa, polonès, portuguès, rus, espanyol, turc, urdu) i es ramifica en diverses menes d'accions orientades a la llengua general o a llenguatges específics. El Centre té un ampli ventall de recursos físics i virtuals i té com a objectiu atendre la complexa situació de la comunitat universitària de Manchester (alumnat de 180 països), però alhora anar més enllà de la comunitat universitària estricta, amb programes de lifelong learning/adult education, per exemple, o línies de treball a les escoles de primària i secundària (als alumnes de les quals es permet l'accés al centre d'autoaprenentatge, per exemple). Alguns aspectes puntuals de la conferència que em van semblar interessants són les activitats tàndem (en les quals la UAB ha participat) o el projecte d'ensenyar la llengua de signes britànica des del Centre o la consideració que l'autoaprenentatge d'èxit és aquell que no va deslligat de cursos, sinó que hi és integrat. Wyburd es va mostrar molt crítica amb el suposat multilingüisme de la Gran Bretanya, on només un 38 % dels habitants (segons l'Eurobaròmetre de 2006) poden parlar la llengua “materna” + una altra. En certs moments de la xerrada la ponent va considerar un desavantatge pel que fa a les llengües ser anglès, i va manifestar que els anglesos senten gairebé com una llengua estrangera l'anglès internacional i que sovint, per això, les empreses prefereixen contractar personal no anglès, perquè té una llengua menys marcada i més previsible i fins i tot una major obertura. El Centre de Wyburd treballa pel multilingüisme a la Universitat de Manchester. “Com més llengües saps, més persona ets”, va afirmar Wyburd en un moment de l'exposició.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta entrada m'ha interessat particularment perquè ja farà 6 o 7anys (com passa el temps!) vaig fer un Erasmus precisament a Manchester i vaig viure aquest multinlingüisme que hi ha a la universitat i la varietat d'estudiants de diferents països en primera persona: vaig compartir pis d'estudiants amb un noi portuguès, un noi de bangladesh i una noia grega i el pis verdaderament era un poti poti de llengües tot i que la llengua que fèiem servir per comunicar-nos era evidentment l'anglès, m'atreviria a dir que parlàvem fins i tot quatre "Englishes" força diferents. En segon lloc m'ha agradat si ho he entès bé que la professora en qüestió parlés sobre l'experiència duta a terme amb l'antic CAL sobre tàndems de llengua que va coordinar el Jordi Renom i que malauradament no vàrem tornar a repetir. Seria interessant considerar els pros i contres de tornar a repetir una experiència similar per a tots els alumnes del servei. En tercer lloc, un tema que m'interessa molt és l'anglès internacional que s'està escampant cada vegada més arreu del món i que és extensament parlat per milions de persones. Precisament en unes jornades de l'APAC de l'any passat vaig assistir a una xerrada sobre aquest tema. A veure si trobo les notes i us en faig cinc cèntims!
ResponEliminaLa xerrada a la que feia referència era la de la Pauline Ernest que va parlar sobre "Learning leanguages in the 21st century: changes & challenges" a l'última APAC. Dos coses a comentar sobre aquest "International English" que em van semblar interessants i em van fer reflexionar. Ella va parlar del "world English" i de les noves variants d'Englishes que estan sorgint al món diferents de l'anglès parlat per nadius. Em va sorprendre la xifra que va donar: un 95 per cent de la gent que parlar anglès no són native-English-speakers! Vaig descobrir una paraula nova, els "multilingual teachers" i va preguntar si eren un model millor que els mateixos professors anglesos nadius. I això va portar a parlar sobre la diferència entre "error" i "different variety of English" i finalment a comentar el terme "partial competence" on aquesta competència parcial de l'anglès no està vist actualment com una cosa negativa. Estem anant cap a unes noves llengües angleses? Uns nous "Englishes"? Se'n veu ressentit l'anglès i els seus parlants tal com diu l'Enric a l'entrada? Posaré un exemple molt obvi i que la Pauline va comentar: el llenguatge que fa servir la companyia VUELING, ja sabeu "La new generation". Serà vàlid algun dia? O el mateix Spanglish als Estats Units...
ResponElimina