[97] Biografies lingüístiques, encara (1)

Una autobiografia lingüística és un document en què una persona descriu les seves experiències relacionades amb les llengües i les cultures amb què ha entrat en contacte al llarg de la vida, tant en l’educació formal com més enllà (el conglomerat d'objectes personals que representa l'obra d'art d'Arman que incorporo al costat d'aquestes línies pot ajudar a visualitzar l'aiguabarreig d'ingredients que és una biografia lingüística). L’autobiografia lingüística pot incloure també un component de planificació de l’aprenentatge lingüístic personal i de reflexió sobre les característiques de l’individu com a aprenent de llengües. Les autobiografies lingüístiques no solen tenir una finalitat literària, sinó que més aviat tenen l’objectiu de reflectir, aplegar i sistematitzar una determinada realitat personal, la que afecta les llengües i les cultures. Les autobiografies lingüístiques segueixen la tendència actual que les persones parlin de si mateixes, cosa ben evident, per exemple, en el fenomen dels blocs a Internet. El caràcter literari de les autobiografies lingüístiques (com en el cas del concurs literari que es va fer al Servei de Llengües a la primavera) situa l’autobiografia lingüística com un subgènere dins del que es pot anomenar la “literatura del jo”.