Vull citar avui un text d'Ernesto Martín Peris, professor de la UPF: “El profesor de lenguas: papel y funciones”, dins l'obra col·lectiva Conceptos clave en la didáctica de la lengua y la literatura (editat per l'ICE de la UB i publicat a Internet amb protecció dels drets d'autor). Tota l'obra és un excel·lent compendi dels termes i conceptes clau en la didàctica de la llengua i la literatura. El capítol de Martín Peris defineix conceptes sobre els quals, de vegades, des de la gestió de la formació o des de la mateixa docència, pot haver-hi dubtes de sentit que el text, eina indubtablement útil, ajuda a resoldre. Es tracta de termes com els següents: ensenyament comunicatiu; autonomia i desenvolupament d'estratègies; condicions de l'aula; interllengua; consciència metalingüística; factors individuals i personals del discent; aprenentatge d'una segona llengua; aprenentatge significatiu; aprenentatge mecànic; aprenentatge humanista; motivació extrínseca; motivació intrínseca; aprenentatge i error; fossilització de l'aprenentatge; aprendre a aprendre; autoavaluació; negociació; estratègies; diferències individuals; competència comunicativa; buit d'informació; currículum; avaluació... Alguns dels conceptes clau fan referència a la llengua a l'aula (la llengua dels discents; la llengua del professor; la llengua aportada a l'aula). Pel que fa a la llengua del professor, tema de debat entre companys a la feina aquests darrers dies, Martin Peris indica (parafrasejo les seves paraules) que els usos lingüístics del professor es veuen subjectes a la paradoxa d'haver-se d'acomodar a la limitada capacitat de comprensió dels interlocutors i al mateix temps haver-los de proporcionar un model que no adulteri la realitat dels usos lingüístics entre nadius competents. Els professors han d'adaptar el seu discurs, simplificant-lo per exemple. Diu Martin Peris: “Queda en manos de la competencia didáctica del profesor discernir cuando es oportuno intensificar la acomodación de su lenguaje y cuando procede restringirla al máximo, a tenor del tipo de actividades que se estén desarrollando y el foco de las mismas.” En la mesura que l'ús de la llengua que s'aprèn és el principal “motor d'aprenentatge”, però, no és convenient que el docent utilitzi altres llengües que no siguin la d'aprenentatge en la condució de les explicacions. Això no vol dir, és clar, que no es puguin fer servir altres llengües a l'aula, per superar esculls concrets de comprensió, per exemple. O que el docent no hagi de tenir molt presents les llengües de l'alumnat, per llançar-hi caps sempre que pugui.7.11.08
[141] El professorat de llengua: rol i funcions
Vull citar avui un text d'Ernesto Martín Peris, professor de la UPF: “El profesor de lenguas: papel y funciones”, dins l'obra col·lectiva Conceptos clave en la didáctica de la lengua y la literatura (editat per l'ICE de la UB i publicat a Internet amb protecció dels drets d'autor). Tota l'obra és un excel·lent compendi dels termes i conceptes clau en la didàctica de la llengua i la literatura. El capítol de Martín Peris defineix conceptes sobre els quals, de vegades, des de la gestió de la formació o des de la mateixa docència, pot haver-hi dubtes de sentit que el text, eina indubtablement útil, ajuda a resoldre. Es tracta de termes com els següents: ensenyament comunicatiu; autonomia i desenvolupament d'estratègies; condicions de l'aula; interllengua; consciència metalingüística; factors individuals i personals del discent; aprenentatge d'una segona llengua; aprenentatge significatiu; aprenentatge mecànic; aprenentatge humanista; motivació extrínseca; motivació intrínseca; aprenentatge i error; fossilització de l'aprenentatge; aprendre a aprendre; autoavaluació; negociació; estratègies; diferències individuals; competència comunicativa; buit d'informació; currículum; avaluació... Alguns dels conceptes clau fan referència a la llengua a l'aula (la llengua dels discents; la llengua del professor; la llengua aportada a l'aula). Pel que fa a la llengua del professor, tema de debat entre companys a la feina aquests darrers dies, Martin Peris indica (parafrasejo les seves paraules) que els usos lingüístics del professor es veuen subjectes a la paradoxa d'haver-se d'acomodar a la limitada capacitat de comprensió dels interlocutors i al mateix temps haver-los de proporcionar un model que no adulteri la realitat dels usos lingüístics entre nadius competents. Els professors han d'adaptar el seu discurs, simplificant-lo per exemple. Diu Martin Peris: “Queda en manos de la competencia didáctica del profesor discernir cuando es oportuno intensificar la acomodación de su lenguaje y cuando procede restringirla al máximo, a tenor del tipo de actividades que se estén desarrollando y el foco de las mismas.” En la mesura que l'ús de la llengua que s'aprèn és el principal “motor d'aprenentatge”, però, no és convenient que el docent utilitzi altres llengües que no siguin la d'aprenentatge en la condució de les explicacions. Això no vol dir, és clar, que no es puguin fer servir altres llengües a l'aula, per superar esculls concrets de comprensió, per exemple. O que el docent no hagi de tenir molt presents les llengües de l'alumnat, per llançar-hi caps sempre que pugui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta paradoxa que comentes, Enric, és molt interessant i la vivim tots cada dia, ja que a vegades costa trobar un punt mig entre l'anglès adaptat al nivell que estàs ensenyant, en el meu cas, i l'angès real que com molt bé dius tu correspon als nadius competents. Jo rarament faig servir el català o castellà en les meves classes dels bimodals tot i que puntualment puc fer-ne ús. Només volia comentar una cosa: als bimodals no deixo escollir als alumnes la llengua d'ús dins de l'aula, òbviament, parlem sempre anglès. Les sessions individuals d'autoaprenentatge, en cavi, dónen més joc, ja que veus cada alumne individualment. La setmana passada vaig començar assessoraments amb els alumnes de la menció i la primera cosa que faig és parlar-los en anglès i donar-los a escollir en quina llengua volen fer l'assessorament. La majoria diuen en anglès, ja que tenen el nivell per fer-ho, però n'hi ha uns quants que prefereixen que els parli en català, ja que no se senten prou segurs parlant en anglès i trobo que com a alumnes d'atoaprenentatge en aquest cas si que ténen el dret d'escollir la llengua de comunicació amb el professor (amb els correus electrònics passa igual). Per tant, tot depen de la tipologia de crus i el tipus de formació que els hi estàs donant.
ResponElimina