Dies enrere parlàvem de la seguretat lingüística, aquest principi que han d'aplicar les universitats i que es basa a garantir la transparència informativa de les llengües que es fan servir a les aules universitàries i a blindar els espais docents pel que fa a l'ús de llengües. No fa gaires dies parlàvem també de la festa major de la UAB on demanàvem als participants que s'exposessin a les llengües: en el doble sentit del verb exposar: el sentit de l'exposició a l'input lingüístic i el sentit del risc, de l'atreviment, de la gosadia. La gosadia de no molestar-se si no s'entén una altra llengua que parlen els nostres interlocutors; la gosadia de buscar els llocs (potser incòmodes) on hi ha les altres llengües i parar-hi l'orella amb l'expectativa de gaudir-ne (potser sense voler anar més enllà d'una experiència musical, per començar?); el risc de voler assistir a una conferència que es pronuncia en una llengua que es coneix a mitges... Més enllà dels recers, les proteccions i les campanes de vidre de les seguretats lingüístiques, necessitem universitaris (d'allà i d'aquí!) que sàpiguen descentrar-se i vulguin exposar-se veritablement a les llengües: que vagin a veure pel·lícules en versions originals; que llegeixin literatura en les llengües originals; que no tinguin por de navegar per una Internet plena de llengües; que quan vagin al caixer automàtic del seu centre a fer una operació rutinària (treure diners?) sàpiguen triar una opció lingüística no habitual (el gallec, l'euskara, el català, l'afrikaans, alguna varietat del sesotho o el xitsonga); que tinguin el coratge d'instal·lar-se algun programa informàtic en portuguès o en italià, afavorint un aprenentatge informal i segur d'aquestes llengües; que sàpiguen visitar el MNAC amb una audioguia en francès o llegir una carta d'un restaurant en una llengua desconeguda o només parcialment coneguda... Necessitem universitaris i universitàries protegits i segurs, però necessitem també autèntics aprenents de llengües i autèntics universitaris: persones capaces de prendre riscos, de propiciar el risc intel·lectual, d'afavorir una desinhibida exposició a les llengües. Sense l'actitud que duu a generar desequilibris cognitius només hi ha l'estèril seguretat de l'estancament, la inèrcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada