[152] La llengua oral, suspesa (i 2)

Dues idees que em semblen suggestives dels textos de La Vanguardia que comentàvem a l'entrada precedent són les següents: 1) és normal que els joves tinguin dificultats en aquestes qüestions (domini de l'oral), perquè no han tingut oportunitat de practicar amb l'oratòria "y es la universidad quien tiene que enseñarles" (afirma D. Cassany, UPF); 2) la majoria de mestres i professors no saben expressar-se en públic, sobretot si surten del territori apamat de la seva lliçó (diuen Joan Badia i Teresa Ribas, UAB). Afirmació, aquesta, de gravetat, i que és molt lluny de l'autopercepció de la majoria dels ensenyants afectats. Vull destacar també que l'articulista apunta cap a la possibilitat que la selectivitat incorpori un examen oral (català, castellà), i que indica que les administracions pertinents treballen en aquesta proposta, tot i que no és fàcilment aplicable. Fa ben pocs dies, el 14 de novembre, el Consell de Ministres ja va aprovar que a partir del 2012 l'examen d'anglès de la selectivitat passés a tenir també una prova oral, com ja feia molt de temps que es comentava (¿caldrà fer proves de nivell de llengua als estudiants de nou ingrés, si l'examen de selectivitat de llengua estrangera és més complet i fiable?). Els escrits de Mercè Bertrán no passen per alt l'existència de les competències transversals dels nous plans d'estudi adaptats a Bolonya ("Todas las titulaciones deben prever que el alumnado termine sus estudios con competencias de comunicación y liderazgo o la cultura emprendedora") i el fet que poden ser la clau per pal·liar el dèficit d'oral. I l'autora es refereix amb detall a l'anomenat currículum nuclear de la URV, una fórmula interessant i que hem de considerar avançada (altres universitats en són ben lluny) que fa que totes les assignatures de totes les titulacions incloguin expressió oral i escrita, i que s'hagin d'avaluar. Resumint, doncs: la llengua oral continua a hores d'ara suspesa d'un fil en el nostre context.