Aquests dies darrers hem estat parlant del LLL Lifelong Learning Programme, del Programa de Formació al Llarg de la vida de la Comissió Europea i dels programes en què es concreta. Un d'aquests és el programa Leonardo da Vinci, que comprèn un ampli ventall de temes relacionats amb l'educació i la formació professional. El Leonardo da Vinci és un programa engegat el 1995 que ha experimentat un notable creixement. Ján Figel', a la introducció de la publicació Success Stories del programa (val la pena fer-hi un cop d'ull) indica: “The support of the Leonardo da Vinci programme for the exchange of experiences between teachers, trainers and human resource managers increases the transparency of the different vocational training systems in Europe and fosters their modernisation through learning from each other. From 2000 to 2006 around 42.000 professionals in Vocational Education and Training have enjoyed a transnational mobility. In the same period, the Programme offered 245.000 trainees the unique chance to gain training and work experience in a foreign country.” A la UAB el projecte amb què es gestiona el sistema de beques Leonardo és EUROACCIÓ. Aquests ajuts es donen als graduats de la UAB de centres propis, adscrits i vinculats i permeten la realització de pràctiques professionals als països que participen al programa (Alemanya, Àustria, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Portugal, Regne Unit i Txèquia), que solen encarregar-se de buscar empresa als participants. L'estada professional en aquests països és d'unes 14 setmanes. El Servei de Llengües de la UAB aporta la formació lingüística a aquestes persones per mitjà del seu programa d'accions d'autoaprenentatge. Es tracta d'una formació amb un grau de personalització i d'autonomia molt elevat, per a la qual es projecta, en aquests moments, incorporar eines del web 2.0 (blocs, wikis). Es pot pensar, també, a incorporar 1) les eines d'avaluació de la competència intercultural que ja es fan servir en altres accions formatives; 2) les escales dels can do d'ALTE (les ALTE work typical abilities) sobre el món de la feina; 3) la participació dels estudiants en xarxes socials virtuals per a la pràctica de l'idioma escollit, (hem parlat al bloc d'algunes eines que ho permeten) o 4) la participació en parelles lingüístiques físiques, sobretot per mitjà de la implicació d'estudiants estrangers voluntaris. Tot plegat sota la supervisió d'un formador d'autoaprenentatge, una de les garanties de l'èxit d'aquesta mena d'accions, que han de ser ràpides (es produeixen molt poc temps abans de la mobilitat) i han de'aconseguir un objectiu difícil: immergir l'alumne Leonardo en la llengua que necessita per treballar a l'estranger per donar-li el rodatge que el prepari per al canvi de context.8.1.09
[190] Autoaprenentatge amb alumnes Leonardo
Aquests dies darrers hem estat parlant del LLL Lifelong Learning Programme, del Programa de Formació al Llarg de la vida de la Comissió Europea i dels programes en què es concreta. Un d'aquests és el programa Leonardo da Vinci, que comprèn un ampli ventall de temes relacionats amb l'educació i la formació professional. El Leonardo da Vinci és un programa engegat el 1995 que ha experimentat un notable creixement. Ján Figel', a la introducció de la publicació Success Stories del programa (val la pena fer-hi un cop d'ull) indica: “The support of the Leonardo da Vinci programme for the exchange of experiences between teachers, trainers and human resource managers increases the transparency of the different vocational training systems in Europe and fosters their modernisation through learning from each other. From 2000 to 2006 around 42.000 professionals in Vocational Education and Training have enjoyed a transnational mobility. In the same period, the Programme offered 245.000 trainees the unique chance to gain training and work experience in a foreign country.” A la UAB el projecte amb què es gestiona el sistema de beques Leonardo és EUROACCIÓ. Aquests ajuts es donen als graduats de la UAB de centres propis, adscrits i vinculats i permeten la realització de pràctiques professionals als països que participen al programa (Alemanya, Àustria, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Portugal, Regne Unit i Txèquia), que solen encarregar-se de buscar empresa als participants. L'estada professional en aquests països és d'unes 14 setmanes. El Servei de Llengües de la UAB aporta la formació lingüística a aquestes persones per mitjà del seu programa d'accions d'autoaprenentatge. Es tracta d'una formació amb un grau de personalització i d'autonomia molt elevat, per a la qual es projecta, en aquests moments, incorporar eines del web 2.0 (blocs, wikis). Es pot pensar, també, a incorporar 1) les eines d'avaluació de la competència intercultural que ja es fan servir en altres accions formatives; 2) les escales dels can do d'ALTE (les ALTE work typical abilities) sobre el món de la feina; 3) la participació dels estudiants en xarxes socials virtuals per a la pràctica de l'idioma escollit, (hem parlat al bloc d'algunes eines que ho permeten) o 4) la participació en parelles lingüístiques físiques, sobretot per mitjà de la implicació d'estudiants estrangers voluntaris. Tot plegat sota la supervisió d'un formador d'autoaprenentatge, una de les garanties de l'èxit d'aquesta mena d'accions, que han de ser ràpides (es produeixen molt poc temps abans de la mobilitat) i han de'aconseguir un objectiu difícil: immergir l'alumne Leonardo en la llengua que necessita per treballar a l'estranger per donar-li el rodatge que el prepari per al canvi de context.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No sabia donde dejarte un saludo. Llego a tu blog a traves de un link en mi wiki sobre una experiencia de multi/plurilinguismo en la escuela que lleve a cabo para la memoria de master. Volvere por aqui!
ResponEliminaIsa leal
(perdon por la falta de acentos, te escribo desde Tirana, Albania)
Hola Isa,
ResponEliminaUna salutació des d'Aprendre Llengües. Tens informació sobre aquesta experiència de multilingüisme? Quina és la realitat lingüística a Albània, com es viu el multilingüisme en aquest país? Respon si t'interessa, naturalment!
Enric
Hola Enric. La experiencia de la que te hablaba está en este wiki(www.wikintercomprension.wikispaces.com).
ResponEliminaAlbania es un país bastante homogéneo lingüísiticamente. El albanés es la lengua de la mayoría, y la lengua oficial- también es la lengua de muchos al otro lado de sus fronteras (en Kosovo, en Montengro y Macedonia, en las zonas que alguna vez fueron albanesas, aunque en los Balcanes nunca se sabe)y su situación es, en teoría, de cooficialidad con en el macedonio, no así en montenegro, donde no tiene ningun reconocimiento oficial . También se habla algo de griego en el sur, y por todo el país la lengua de la población rom. Un caso curioso, que no se limita a Albania sino que se extiende por todos los balcanes, es el de los valacos o çobani, poblaciones de origen nómada que hablan una lengua románica, emparentada con el rumano. Tuvimos la suerte de charlar con algunos en un viajecito que hicimos y fue una experiencia "filológica" inolvidable.
En este rincón de Europa es muy normal que la gente hable varias lenguas aunque, a la vez, se identifican nacionalmente a través de la lengua materna y por eso les resulta extraña la situación lingüística de países como España.
El abanés es endiabladamente complicado, pero en esas estamos.
un saludo
Moltes gràcies pel comentari, Isa. Aquí no es parla MAI d'Albània, és un país autènticament desconegut. M'ha agradat el teu bloc, és una finestra oberta a una realitat llunyana i interessant. La micologia i la lingüística que tu vincules, d'altra banda, no estan gens desconnectades! ¿Has pensat mai que a Anglaterra fan servir només 2 paraules per referir-se als fongs, perquè els anglesos no són un poble micòfil, mentre que a Europa hi ha moltes cultures micòfiles, que tenen centenars de paraules per referir-s'hi? Un sol lactarius deliciosus, a més, dóna per una classe d'enriquiment de la competència plurilingüe! En català: rovelló esclatasang, vinader, pinetell; en euskera: esnegorri (llet vermella), ziza gorri; en castellà: níscalo, míscalo; en gallec: latouro, pingadouro. Pertot arreu el color vermellós dels rovells d'ou, del vi, de l'or, de la sang... En més d'un cas la referència a la llet que desprèn el bolet... La micolingüística dóna per una sessió de lingüística contrastiva amb els alumnes, seguríssim! Salutacions.
ResponEliminaEnric.