[192] Conèixer els alumnes digitals

Des dels centres d'idiomes hauríem de conèixer millor els nostres alumnes (els nostres clients, al capdavall), els d'ara i els del futur. els joves especialment. Altrament, el pensament estratègic s'assenta massa en el territori inestable de la intuïció, ciència veritablement poc exacta. Qui són els nostres usuaris? Com són i com seran els nostres aprenents d'idiomes? És bàsic tenir resposta. Perquè ben sovint entre nosaltres que ens ocupem d'imaginar, planificar i projectar la formació i ells hi ha una gran fissura. Que jo pugui estar al Facebook, com hi són els alumnes universitaris de 19 anys, no indica necessàriament que compartim gran cosa. Els usos de la tecnologia d'uns (els joves que reben la formació idiomàtica) i els altres (els que la planifiquem) poden trobar-se a distàncies enormes. Per això considero fonamental tenir dades sobre els alumnes joves, conèixer-los bé i analitzar els usos que fan de la tecnologia. No fa gaires dies dedicàvem un post, precisament, a la necessitat de conèixer què en pensen, els alumnes, veritablement, de l'aprenentatge amb tecnologia, perquè sembla massa fàcil i acrític pressuposar-ho i proposar que ara tot sigui 2.0 i demà passat 3.0 i l'altre 5.0. Convé més subtilitat. L'article d'avui a La Vanguardia “Nacidos con la red” parla del que podem considerar els nostres alumnes joves (presents i futurs), des de l'angle de la seva relació amb la tecnologia. Una relació que ho és des del nostre punt de vista, és clar, perquè ells ja han nascut amb la tecnologia i no la perceben, per tant, com a tal. No la perceben com a res. No la perceben, senzillament. Són els nois i noies de vint anys, és a dir, persones que han esmerçat 5.000 hores en les consoles, han navegat 3.500 hores, han enviat 250.000 missatges i han passat, condensant-los, més de 400 dies parlant pel mòbil. És la generació de nadius digitals (Prensky) o la generació gamer, els líders de la xarxa 2.0, que fonamenten la seva sociabilitat en les relacions a Internet. Són els nois i noies que, sense pensar-hi gaire o gens, viuen connectats, que fan un ús total de la xarxa (hi fan tot el que necessiten) i que donen sentit, contínuament, a Internet. Un sentit que no és el que hi donen altres generacions de més edat. Uns nois i noies que, tot i que tenen moltíssimes competències per afrontar el nou món del treball, guanyades precisament en centenars d'hores de connexió a aparells electrònics (els estudis ho avalen), sovint són criticats pel seu ús excessiu de la xarxa per pares o educadors. Com són realment aquests alumnes? Què saben fer i què no saben fer? Quins desnivells de digitalitat hi ha entre nadius digitals? Aprenen molta o poca llengua informalment a la xarxa? L'ús de la xarxa els ha fet més autònoms que els joves d'abans? Copien i enganxen o pensen i tenen més capacitat de judici crític que els joves de generacions precedents? Podem ensenyar-los llengües, des dels centres d'idiomes, amb unes eines contemporànies que no entenem, segurament, de la mateixa manera que ells? Podem planificar la formació del present immediat i del futur sense entrevistar-los, sense tenir-ne dades, sense conèixer estudis fiables sobre els seus hàbits i preferències, sense l'opinió dels sociòlegs?