[195] Per una política lingüística responsable

Em sembla un concepte interessant per a la reflexió, en el context de la política lingüística universitària actual, el de política lingüística responsable. El concepte es pot trobar en els estudis d'Elvira Riera, subdirectora general de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (consulteu-ne, per exemple, l'article publicat a Llengua i Ús, número 41, 2008, “Per una política lingüística responsable: una visió des de l'etica política”). L'autora explora el concepte de responsabilitat, que troba aplicat socialment a la base del desenvolupament de les grans empreses, en el que s'ha anomenat la responsabilitat social corporativa; o en diverses polítiques públiques que parlen al ciutadà de consum responsable o d'un ús responsable de l'entorn natural. Per què no, doncs, aplicar el concepte de responsabilitat a la política lingüística? A la política lingüística dels governs, segons Riera, en primer lloc; a la política lingüística o comunicativa de les organitzacions, empreses i institucions, en segon lloc, i a les persones com a individus, en tercer i darrer lloc. En l'àmbit universitari necessitem una institució que apliqui una política lingüística responsable (el terme es podria introduir, tal vegada, en algun dels documents que despleguen el Pla de llengües de la UAB). En l'àmbit més concret dels serveis lingüístics, ens agradaria trobar aquest principi en l'ideari fonamental d'aquests centres (a la nostra entitat hem incorporat entre els valors la sostenibilitat lingüística: la responsabilitat lingüística, amb tot, engloba la sostenibilitat). Des del Servei, a més, tenim l'oportunitat com en cap altre indret de la universitat de fomentar persones lingüísticament responsables: ciutadans que saben la llengua pròpia, les oficials, i les llengües i les varietats que els són rellevants individualment i que és beneficiós socialment que se sàpiguen. Unes persones que, alhora, saben que el seu comportament lingüístic pot modificar l'entorn en la línia de preservar la diversitat. No vull acabar aquesta entrada sense donar notícia d'una organització francesa independent que treballa amb aquest concepte com a divisa: linguo-responsable.org: langues et cultures dans le développement durable (no deixeu de visitar-ne el web). Es tracta d'una organització que “s'intéresse aux enjeux linguistiques et culturels dans la mondialisation. Elle sensibilise les différents acteurs à l'importance de la diversité et contribue à l'intégration effective des langues et des cultures dans les politiques de développement durable.” Trobo interessant l'enfocament de l'organització, els consells que dóna, el butlletí que publica i també la tasca que fa d'observatori dels comportaments lingüístics i culturals linguoresponsables (un neologisme, aquest, que potser es podria estendre). Linguo-responsable.org acaba d'implantar una marca, Diversum, que distingeix iniciatives que s'adiuen amb el seu ideari: “...c'est le premier label de la diversité linguistique et culturelle. Il vise à mieux faire connaître cette notion en servant de marqueur commun à différentes situations dans lesquelles entreprises et collectivités concourent effectivement à la diversité linguistique et culturelle.” Ens sumem al concepte de responsabilitat lingüística i a la sensibilitat que s'hi associa.