[201] Hibridar-se

Els serveis lingüístics necessiten una sacsejada. La seva estructura organitzativa tradicional de portes endintre en compartiments estancs de formació i autoaprenentatge, d'assessorament i traduccions, de dinamització, d'avaluació i certificació, no hauria de projectar-se de portes enfora cap a l'usuari amb la pretensió que les seves necessitats lingüistiques s'hi haguessin d'encaixar. L'usuari no vol saber res de les estructures internes de les organitzacions: l'usuari té necessitats que vol que el servei lingüístic li resolgui. Això és tot. I les necessitats, és clar, evolucionen. Ja fa temps que ens adonem, per exemple, que la dinamització i la formació tenen una zona d'intersecció àmplia, d'una banda. I que l'assessorament lingüístic i la formació, d'altra banda, sovint no es perceben aïlladament des de l'òptica i els desitjos del client. A la universitat tenim un públic potencial, per exemple, de professorat amb un nivell d'anglès acceptable que necessita la supervisió d'un article científic, o d'un pòster que ha de presentar en un congrés, i, alhora, en estreta relació amb l'execució correcta d'aquests productes, aquest usuari necessita uns consells experts per a la presentació pública eficaç de la recerca (una supervisió fonètica, per exemple). No serveix de res vendre correccions i cursos en dues finestres diferents si l'usuari no vol exactament ni un corrector (o un traductor) ni un professor, sinó un professional amb criteris i recursos i capaç de donar una ajuda ràpida i efectiva que resolgui una necessitat. Per què s'ha de continuar projectant en l'usuari l'estructura interna dels centres mentre s'entronitza, d'altra banda, la pretesa orientació a l'usuari? Els assessors d'autoaprenentatge dels serveis d'idiomes són, sense cap mena de dubte, els pioners de la hibridació, els professionals a l'avantguarda del canvi, els més ben preparats per als nous rols que reclama el client actual. Aquests professionals poden atendre com ningú una gran diversitat de demandes, tenen un profund coneixement dels recursos lingüístics i, sobretot: la flexibilitat i la capacitat d'adaptació són la seva norma d'actuació. Els espais d'autoaprenentatge, d'altra banda, són el laboratori natural d'aquestes necessitats híbrides de les quals tant es parla des del discurs de la cosmètica, però cap a les quals, en realitat, no es fan passos decidits ni significatius.