VISITES


18.1.09

[198] Encara sobre Expolangues (2)

Ahir es va clausurar Expolangues. Entre els seus més de dos-cents expositors hi havia, com cada any, representació de la Generalitat de Catalunya (per mitjà de l'Institut Ramon Llull). A banda la riquesa de les conferències i els actes programats, vull comentar ara una activitat que s'hi ha dut a terme: les sessions breus per descobrir llengües (espais “le kiosque” i “la classe”). Aquestes sessions o tallers d'una hora s'han orientat a facilitar un primer contacte als visitants amb llengües d'arreu del món (xinès, japonès, persa, italià, gallec, àrab, rus, polonès...). Pot semblar una anècdota folklòrica o colorista, però no ho és. Es tracta d'una fórmula similar a la que va plantejar fa uns mesos Linguamón a Catalunya amb motiu del Dia Europeu de les Llengües (llegiu-ne el post) i que convida a la reflexió. Hem passat anys identificant llengua amb comunicació com si fos un binomi intocable, a risc pràcticament d'excomunió. Llengua i comunicació, és clar, són gairebé indestriables i l'aprenentatge lingüístic s'orienta gairebé sempre a la comunicació, on troba el sentit. La qüestió de les competències parcials (tan reals i legítimes!) ja ha posat nerviós a més d'un purista. I guanya i guanyarà terreny, per força, si les societats diverses actuals esdevenen veritablement inclusives, un altre aprenentatge lingüístic: la diversitat cultural i lingüística fa decisiva una formació lingüística bàsica en diverses llengües fa ben pocs anys remotes, una formació de sensibilització, orientada a obrir els ciutadans a les llengües (a conèixer-ne alguns aspectes superficials, a saber-les identificar si les senten oralment, a respectar-les). Es tracta d'una formació basada en l'increment de la consciència lingüística, que té un fort component actitudinal. Així, cada cop serà més comú que moltes persones s'interessin per tenir una pinzellada rudimentària d'àrab o de xinès, per exemple, per una pura motivació convivencial, sense que se'n derivi la intenció de comunicar-se en aquestes llengües. Els centres d'idiomes han d'estar a punt per donar aquesta formació, per escampar aquest vernís lingüístic damunt la ciutadania: un kit de deu hores d'urdu, un kit de deu hores de wòlof, un kit deu hores de romanès...

Cap comentari:

Publica un comentari