VISITES


12.2.09

[218] Estratègies de motivació a l'aula de llengües (i 2)

Tornem sobre Estratègies de motivació a l'aula de llengües de Zoltán Dörnyei. L'autor és ben clar: "...els alumnes que tenen la suficient motivació poden assolir un coneixement funcional d'una L2, independentment de la seva facilitat per les llengües o característiques d'altra mena". D'aquí que l'obra exposi 35 estratègies pràctiques per afavorir aquesta motivació en l'alumnat. El plantejament és insòlit, perquè si bé s'ha escrit molt sobre la motivació com a factor d'aprenentatge, s'ha fet sobretot des de l'òptica de la investigació i no en forma de consells adreçats al professorat que ha de promoure aquesta motivació. L'enfocament de Dörnyei és exhaustiu i mostra la pràctica docent motivacional com un procés en quatre fases: a) generar les condicions bàsiques per a la motivació; b) crear la motivació inicial; c) conservar i protegir la motivació; d) animar l'autoavaluació retrospectiva en positiu. Les estratègies de Dörnyei (en una formulació sintètica) són les següents: dins la primera fase del procés, 1) demostrar (el formador) l'entusiasme; 2) prendre's seriosament l'aprenentatge de l'alumne (creure-hi, preocupar-se pel seu progrés); 3) relacionar-se personalment amb els alumnes, amb disponibilitat; 4) establir una relació de col·laboració amb pares i mares dels alumnes (si escau); 5) generar un ambient agradable i de suport a l'aula (amb unes normes de tolerància, l'ús de l'humor, el foment de l'assumpció de riscos); 6) fomentar el desenvolupament de la cohesió del grup; 7) formular normes de grup explícites; 8) vigilar que es respecten les normes de grup. Pel que fa a la segona fase (crear la motivació inicial): 9) aplaudir els valors de l'aprenentatge lingüístic donant a conèixer models de conducta semblants als estudiants; 10) fer créixer l'interès intrínsec dels alumnes pel procés d'aprenentatge de la L2; 11) promoure valors "integradors" fomentant una predisposició positiva i oberta envers la L2 i els seus parlants; 12) fer que els estudiants siguin conscients dels valors instrumentals associats al coneixement de la L2; 13) fer créixer l'esperança d'èxit dels alumnes (aplanar-los el terreny per a un resultat satisfactori); 14) fer que els alumnes se centrin en els objectius; 15) fer que la programació i els materials docents siguin rellevants per als alumnes, ajustats als seus interessos i objectius; 16) ajudar a generar creences realistes entre els alumnes. Dins la tercera fase del procés (conservar i protegir la motivació): 17) fer l'aprenentatge amè, estimulant, no monòton; 18) promoure activitats atractives (que siguin un repte, que siguin personalitzades, que generin un producte tangible); 19) facilitar una participació activa de l'alumne en els exercicis; 20) presentar i assignar els exercicis amb motivació; 21) fer servir mètodes d'establiment d'objectius a l'aula; 22) recórrer a contractes d'aprenentatge per formalitzar el compromís de l'estudiant amb els objectius; 23) afavorir que els alumnes tinguin experiències d'èxit; 24) fer guanyar confiança als estudiants animant-los regularment; 25) ajudar a rebaixar l'ansietat lingüística; 26) fer guanyar confiança als alumnes en les seves capacitats d'aprenentatge ensenyant-los estratègies diverses; 27) afavorir la preservació d'una imatge social positiva dels alumnes; 28) fomentar la cooperació entre estudiants; 29) fomentar l'autonomia dels alumnes; 30) augmentar la capacitat automotivadora dels alumnes. I, pel que fa a la darrera fase (encoratjar una autoavaluació positiva: valoració i reaccions dels alumnes sobre els seus resultats), Dörnyei assenyala com a estratègies motivadores: 31) fomentar les atribucions a l'esforç entre els estudiants (que els alumnes expliquin els seus fracassos des de la manca d'esforç i d'estratègies, no des de la manca de capacitats); 32) donar als alumnes una retroalimentació d'informació positiva; 33) fer créixer la satisfacció dels estudiants (celebrar els seus triomfs, fer que el seu progrés sigui tangible); 34) oferir recompenses que generin motivació; 35) fer servir les notes de manera motivadora, reduint l'impacte desmotivador. Dörnyei recomana, al final de l'obra, un enfocament progressiu del docent cap a la pràctica motivacional i li ofereix unes taules que li permeten anotar quines de les estratègies ha provat i ha integrat en la seva pràctica. L'autor deixa ben clar que cal preferir la qualitat a la quantitat, i que no s'ha d'aspirar a aplicar totes les estratègies. Recomano vivament la lectura d'Estratègies de motivació a l'aula de llengües.

1 comentari:

  1. mercè oliva2:40 p. m.

    Efectivament, penso que la motivació és un element clau en tot aprenentatge, no només en l'aprenentatge de llengües. El tinc sempre en compte en la meva tasca com a formadora, ensenyant i assessora. Llegiré el llibre amb interès per saber-ne més i veure quines estratègies puc incorporar per afavorir l'aprenentatge dels estudiants

    ResponElimina