VISITES


16.2.09

[221] Competències lingüístiques per al món del treball

La formació lingüística i comunicativa dels centres de llengua de les universitats té una profunda relació amb el món acadèmic, però també amb el món professional. Seria absurd que aquests serveis s'haguessin girat d'esquena a la comunitat on tenen l'epicentre, i a les seves necessitats. És per això que ara que sembla que hi ha una reflexió profunda sobre l'empleabilitat dels estudiants universitaris, aquests serveis haurien de poder aportar decididament els seus anys d'experiència i de productes pensats per afavorir el desenvolupament de les competències de llengua i comunicació al món del treball. El programa multimèdia Argumenta, quan va sorgir fa uns anys al Gabinet de Llengua Catalana (ara el web d'Argumenta voreja les 100.000 visites), adreçava algunes de les seves unitats formatives a aspectes comunicatius del món laboral. Als serveis lingüístics universitaris hi ha reflexió, recursos, saber fer, materials i projectes sobre tot allò que pot ser convenient des de l'òptica de la inserció laboral: coneixement d'idiomes estrangers, argumentació, exposicions orals, conducció de reunions, capacitat de síntesi, cerca i lectura ràpida d'informació, capacitat d'expressió oral i escrita, llenguatge empàtic, llenguatge positiu, criteris de sostenibilitat lingüística a les empreses, gestió del multilingüisme al món laboral, autoaprenentatge de llengües, acceptació intercultural, competència intercultural a l'empresa, reciclatge o reconversió de documentació generada a l'empresa, comunicació efectiva, capacitat lingüística per a la negociació, la persuasió i la planificació, elaboració de currículums, preparació d'entrevistes de feina, capacitat per a la producció de qualsevol mena d'escrits relacionats amb l'àmbit de l'empresa, capacitat per utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista, terminologia de diversos àmbits del món professional, capacitat per al pensament crític, capacitat de generar noves idees i saber-les traduir en productes verbals convincents, capacitat d'exercir un lideratge basat en el control de la paraula i la comunicació, capacitat de vetllar per la qualitat lingüística, habilitat de comunicar-se amb experts d'altres camps i de treballar en equips interdisciplinaris i en contextos internacionals. Qui dóna més?

2 comentaris:

  1. Jordi Vilaró10:40 a. m.

    Enric, atesa la llarga llista que exposes de serveis i recursos que proporcionem els serveis lingüístics, sembla com si encara hi hagués un cert desconeixement de tot plegat (malgrat l'exitós Argumenta) dins de la societat en general i de la mateixa comunitat universitària en particular. La retòrica crec que és una art en expansió, probablement perquè la societat de la imatge ens ha dut cap a una aital retracció de la paraula que potser ara ja es comença a albirar que un altre camí és necessari. Que el domini dels notebooks i blackberrys potser no garanteixen tant l'èxit com una bona capacitat argumentativa i una bona articulació de discursos. Que potser, al capdavall, torna a ser l'hora de Ciceró. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Jordi,
    Moltes gràcies per la intervenció. Totalment d'acord. Crec també que vivim una fragmentació del discurs que ens empobreix.Tot són chunks, fragments, textos "possibles" de llegir en el vertigen en què vivim. Crec que és el moment dels discursos, de "discórrer" i que hi hagi un bon recorregut verbal entre el principi i el final. Al bell mig, és clar, l'oratòria i la retòrica. Una abraçada a tots els companys del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC, que sé que de tant en tant llegiu el bloc. Molts records.

    Enric

    ResponElimina