[258] Conviure amb la incertesa tecnològica

Ens ha tocat viure un temps veritablement excepcional. Parafrasejant Z. Bauman, hem passat molts anys tendint cap a les utopies, o llocs desitjables on tot havia de funcionar en perfecta harmonia, i si ja teníem la intuïció que les utopies sempre quedaven massa lluny, és ara, en el vertigen del temps actual, que la utopia es revela veritablement una terra de ningú, perquè no existeix, és més que mai un no-lloc. Nedem en la més absoluta incertesa, una incertesa amb la qual potser no hem après a conviure serenament: potser encara provem de localitzar el lloc cobdiciat, somiat, idíl·lic, que no existeix. Cal superar la paradoxa: viure serenament en la incertesa. Passo als topants professionals d'Aprendre llengües en què es mou sempre la reflexió d'aquest bloc: molts companys de feina que són formadors de pedra picada, excel·lents professionals, alguns dels quals tenen competències i curiositats (una competència clau!) digitals avançades se senten totalment desbordats per l'allau d'eines, d'aplicacions, de webs dos punt zero o tres punt zero... No saben què fer-ne ni què fer, saben que s'han d'obrir a la tecnologia; que hi han de mantenir un peu posat i si pot ser dos millor; saben que no poden ni volen perdre el tren si han de ser uns bons professionals; i saben també que qualsevol opció que prenguin requereix un gran esforç i té una data de caducitat... se senten nàufrags de la incertesa tecnològica. La incertesa és ja el medi on vivim i viurem. Un company de feina em comentava que amb tres o quatre cursets de formació tecnològica es posaria al dia. Posar-se al dia? Què vol dir posar-se al dia? Aquesta expressió ha perdut ja tot el sentit. No sé si hi ha baixes laborals per angoixa davant la incertesa tecnològica (podria ser) i no veig que les empreses ofereixin, tampoc, formació per gestionar la incertesa o saber-hi conviure. La incertesa dels professionals de la llengua pel que fa a la tecnologia només es pot resoldre si aquests professionals en tenen consciència, per començar; si s'accepta que la incertesa és una situació normal, en segon lloc; si es té una enorme obertura de mires, en tercer lloc, i una capacitat d'adaptació a flor de pell i de cervell... I, sobretot, si es té una actitud oberta a compartir (llegiu, si voleu, l'entrada que vam dedicar en aquest bloc a l'actitud de sharism). Només les empreses que sabran propiciar aquesta actitud i dotar-se dels canals per fer aflorar la intel·ligència col·lectiva dels seus professionals tindran l'antídot a l'angoixa que genera la incertesa. M'atreviria a dir que un equip de professionals veritablement implicats entre ells està en bones condicions de conviure amb i en aquest nou medi vital. El moment que ens ha tocat viure, deia en començar aquest post, és excepcional. És excepcional perquè retorna el valor a valors perduts: compartir experiència i coneixement ja no és una opció altruista, ja és una obligació de l'empresa que vol ser competitiva. Aquesta és l'excepcionalitat i la grandesa dels temps presents: de l'aparent confusió en sortirem més humans.