VISITES


1.5.09

[267] L'educació mata la creativitat?

Al centre educatiu on treballo hem endegat un canvi cultural complex, però que estic segur que recollirà els seus fruits. Ja ho està començant a fer. Són ja diverses les persones que han optat per un sharism organitzat (de l'altre sharism, el caòtic, el dels passadissos, el cafè o la sala de professors no cal parlar-ne; és importantíssim, és clar, però no respon a cap planificació de la gestió del coneixement) posant a disposició de tots els companys de feina coneixements ben diversos en espais adients. En aquest context Liz Streater, professora d'anglès del Servei de Llengües, m'ha enviat un vídeo fenomenal que s'adiu del tot amb una preocupació personal (també meva) i que crec que hauria de ser la preocupació de qualsevol organització educativa. I a diversos nivells (alumnes, staff). Es tracta del vídeo que recull una intervenció de Ken Robinson a les TED Conferences de l'any 2006 als EUA. Una intervenció que duu per títol “Do schools kill creativity?” El discurs de Robinson és deliciós, ple de notes d'humor (voreja el subgènere del monòleg humorístic) i ple, sobretot, d'apreciacions subtils. La idea central de Robinson és que la creativitat és essencial en l'ésser humà (tant com l'alfabetització) i que justament els sistemes educatius (tots) no fan altra cosa que liquidar-la de manera obstinada. M'agrada especialment el passatge en què Robinson parla de com és d'important no tenir por d'equivocar-se, saber assumir riscos, no renunciar a la creativitat personal. Conduint el tema cap a l'aprenentatge de llengües: les persones relacionades amb l'ensenyament-aprenentatge idiomàtic sabem que la por a l'aula no ajuda gens, que assumir riscos i llançar-se és una de les claus de l'èxit en l'aprenentatge d'una llengua. Els formadors i tota la institució educativa haurien de reflexionar sobre fins a quin punt respecten i fomenten la creativitat, l'absència de por dels seus alumnes. I l'organització educativa hauria de pensar, també, és clar, si considera important o no la creativitat dels seus empleats, com l'estimula i com l'acull. Incrusto el vídeo de Robinson, en dues parts. He triat de YouTube la versió en anglès subtitulada en portuguès (hi ha també la la xarxa a versió en castellà, però de castellà ja en sabem).



2 comentaris:

  1. Anònim2:28 p. m.

    Ja l'havia vist i és molt interessant el que ha de dir.

    ResponElimina
  2. Thank you, Pascal. Encantat de tenir-te per aquí com a lector. Moltes gràcies.
    Enric Serra

    ResponElimina