[277] Amfibis, híbrids i polialfabetitzats

Tot el que ens ajudi a conèixer els nostres alumnes és fonamental per entendre el nostre paper educatiu. Vull deixar una breu constància, avui, de l'obra d'Alejandro Piscitelli (autor de Ciberculturas 2.0), presentada no fa gaire a Buenos Aires, Nativos digitales: dieta cognitiva, inteligencia colectiva y arquitectura de la participación (Buenos Aires: Santillana, 2008), de la qual aquesta entrevista amb l'autor a LaVoz.com.ar (26/5/2009) és un bon aperçu. Recomano llegir les paraules de Piscitelli, que anticipen l'interès del llibre. Perquè els nois i noies de la generació Y, nascuts després de 1980, són ja el nostre públic majoritari als serveis lingüístics universitaris, els consumidors de formació lingüística i els generadors de productes verbals. Piscitelli defensa a l'entrevista la ja clàssica categoria dels nadius digitals (no necessàriament definida per l'edat) i la lluita cultural profunda que subjau al fenomen de la nova cultura digital, lluita en què una part, la tradicional, defensa aferrissadament la cultura del llibre i de la lectura profunda davant la cultura de la socialització i el mashup. La posició de Piscitelli és clara: "El libro es el libro y la pantalla es la pantalla, y es una pérdida de experiencia y de mundo no estar en uno de estos dos. Por eso hay que ser anfibio, híbrido y polialfabetizado". L'entrevista insisteix força en els temes educatius. M'interessen les visions del docent com a "creador de conflictes", i la de les possibilitats que dóna la xarxa per un ensenyament personalitzat al màxim ("Hoy existen herramientas de personalización de la educación como no han existido nunca"). L'autor fa referència, també, a les competències de Jenkins per a una alfabetització digital (consulteu el post d'Aprendre llengües en què s'hi va fer referència): "Ahora se dan más en el campo lúdico que en el campo del conocimiento, pero habrá que llevarlas a la escuela". Provarem de trobar el llibre. L'entrevista a Piscitelli, de moment, suggereix.