[281] Contra la classe enllaunada

Mai no m'han agradat els llibres de text, les programacions rígides i els materials precuinats i mancats de significació per a l'alumne, descontextualitzats. Sempre he cregut en la llibertat del docent, en la seva creativitat i en la seva capacitat de relacionar la classe de llengua amb les mil i una circumstàncies socials que fan que determinades realitats siguin en un moment determinat rellevants i altres, en canvi, perfectes cadàvers enllaunats. No té sentit que la classe número setze d'un curs que es repeteix cíclicament sempre sigui idèntica a si mateixa, ni que tots els professors que fan el mateix tipus de curs vagin a toc de xiulet fent classes número setze sempre idèntiques a si mateixes. És absurd. Conec molts professors lliures, amb tot, que saben construir artefactes (gairebé explosius) a mida per a cada dia, per a cada sessió. Demà hi ha la final de la Champions i aquests formadors oblidaran les pàgines 82, 83 i 84 del llibre, la fotocòpia rònega de cada edició del curs, els pronoms febles i els quantitatius. I explicaran, per exemple, que Puyol ve del llatí PODIUM, que en català dóna puig; que Iniesta, d'origen llatí, es correspon a la paraula castellana hiniesta o iniesta, amb equivalents catalans ginesta (llegiran els poemes de Carner, Maragall o Leopardi sobre la ginesta?) o italià ginestra. I potser comentaran a l'aula que Henry ('casa poderosa') i Guardiola (de l'arrel WARDON, 'seguir amb els ulls') són dos germanismes i que Busquets ve de bosc, que és una paraula també germànica incorporada al català a través de l'occità... I si els ve la vena crítica (els vindrà, segur), els professors es presentaran a l'aula amb el poema "La croada", on l'incommensurable Pere Quart mostra els homes alienats pel futbol en plena dictadura franquista que s'alcen, "quan s'acosta l'hora", com herois, avançant "entre marcials i amotinats", "com assumits pel fat enorme de les grans ofensives o els grans èxodes". Uns homes l'únic heroisme dels quals és, però, ai las, acudir a l'estadi a veure el futbol, panem et circenses. Necessitem, amics, molta més epopeia. I volem professors valents; professors que un bon dia s'alçurin i decideixin que no explicaran mai més els pronoms febles.