[295] Professionals i apoderament

Un alt càrrec de la meva universitat parlava no fa gaire d'un concepte clàssic de la direcció de persones, l'empowerment, terme de difícil traducció, que podem traduir per apoderament (també he vist temptatives de traducció com potenciació, capacitació, traspàs de poder). L'apoderament es podria considerar, segons com ens ho miréssim, com el contrari de l'expropiació (no fa gaire parlava des d'aquest bloc de la necessitat de tenir i promoure a les plantilles professionals amb propietat). L'apoderament, en el cas dels centres d'idiomes, passa per donar poder als professionals (tant si són docents com si pertanyen al cos de gestió, com si són directius). Sobretot als que poden i volen fer aportacions significatives per al creixement de l'empresa. Perquè donar poder no és perdre'n, generalment, sinó guanyar-ne. I apoderar-se, en general, des de l'òptica del receptor, no equival a heretar una fortuna fàcil, sinó a exercir una capacitat complexa i a practicar un grau d'implicació amb l'empresa que no té res de senzill. Apoderar-se no és sortir a la foto: és, senzillament, assumir i exercir una responsabilitat, exigent com totes. El poder de decisió damunt el treball que es fa, l'autonomia, una capacitat àmplia de decidir són cracterístiques definitòries dels treballadors productius, innovadors i compromesos amb l'empresa. Aquesta hauria de ser una màxima de funcionament dels serveis lingüístics universitaris, entitats que ja duen una singladura de més de vint anys en molts casos. Deixeu-me posar un exemple recent reeixit: divendres va donar els seus fruits un cas concret d'apoderament al Servei de Llengües, en una iniciativa que es va presentar a la Jornada d'experiències de suport al PDI que introdueix l'anglès o altres llengües estrangeres en la docència. Ara fa gairebé un any vaig redactar un senzill projecte per a l'elaboració d'un bloc de suport a les pràctiques (bastant incipients encara, o mancades d'orientacions) de realització de la docència en anglès a la UAB en assignatures no lingüístiques (en una línia propera a les metodologies CLIL/AICLE que no fa gaire David Marsh va venir a explicar a Barcelona). El projecte, realitzat amb un pressupost mínim, l'ha desenvolupat una professional del Servei que tenia l'experiència, la preparació, l'interès i l'entusiasme adequats per a l'apoderament. Algú que estava preparat per rebre, administrar i fer créixer el poder i al qual, lògicament, no tenia cap mena de sentit mediatitzar. El producte és avui una realitat que ha crescut a mans d'un professional autònom. Una satisfacció. Les converses mantingudes amb l'autora i amb altres persones del Servei interessades en el desenvolupament del projecte, al llarg d'aquests mesos, han estat una delícia. La Unitat de Formació i Autoaprenentatge del Servei ha guanyat, indubtablement, una eina per a l'aprenentatge lingüístic dels docents de la UAB, però hi ha guanyat molt més: ha guanyat un autor, algú satisfet i orgullós del seu projecte, algú que ja pensa en el pròxim projecte (ja hem començat a planificar la possibilitat de publicar uns materials d'autor en la mateixa línia del bloc). Donar poder és molt sovint guanyar-ne, amics, una senzilla paradoxa per a la reflexió.