VISITES


17.7.09

[313] L'àgora de les àgores

Avui es tanca a Girona el Congrés Convit, de serveis lingüístics de territoris de parla catalana. Ahir i avui hem coincidit tres-cents professionals i ens hem comunicat experiències, activitats i iniciatives. Aquest contacte tan directe (tan físic si voleu) amb col·legues d'ací i d'allà (València, Mallorca, Perpinyà, la Franja, Catalunya...), la descoberta, de cop, de tanta realitat ignorada i la constatació de la desconnexió tan gran entre professionals quan no hi ha el pretext físic, fa pensar. Deixeu-me desgranar algunes reflexions. Penso que els professionals dels serveis lingüístics 1) estem més orientats als productes que a les xarxes; 2) estem més orientats als resultats que als processos; 3) estem més orientats a les nostres empreses, a les nostres corporacions, que a les causes compartides; 4) estem més orientats a l'individualisme que al sharism; 5) estem més orientats a explicar-nos els èxits que no a donar-nos entenent de les dificultats, la complexitat, els fracassos (avui que molts fracassos, que revelen capacitat d'iniciativa, ja es valoren als currículums!); 6) estem més orientats a l'exhibició de les certeses que no a compartir la incertesa, que és el signe clau del temps que ens ha tocat viure (no sabem explicar-nos prou les intuïcions, les vacil·lacions, les tendències, en un moment, precisament, de beta perpetu, en què gairebé tot són temptejos). Tot i que hi ha alguns canals oberts a la xarxa que possibiliten la concreció dels aspectes de què estic parlant, tinc la sensació que els professionals de la llengua ens hem de fer nostra encara, la xarxa com a àgora de les àgores i que ens hem de fer nostres, també, les lògiques emergents de participació en aquest espai privilegiat de connexió entre persones. Hem de saltar urgentment a les àgores de la xarxa i debatre-hi, comunicar-nos, compartir, lluitar. Ahir a la tarda Joan Solà en la seva emocionant intervenció al Congrés parlava de la necessitat del patriotisme, aquest concepte tan sovint connotat negativament pels abusos que se n'ha fet. Si a algú es pot aplicar allò que han dit tants escriptors (Pessoa, Unamuno, Brecht...), que la pàtria és la llengua, és indubtablement als professionals de la llengua. La vertebració d'aquesta pàtria, però, demana estar en sintonia amb les noves lògiques de relació a la xarxa i les noves formes de participació i col·laboració que implica. La nostra pàtria, amics, que perd dia a dia territoris espacials i personals, necessita que aprofitem tots els espais de vertebració imaginables i els que encara són inimaginables. És l'hora d'ocupar totes les àgores. La nostra llengua, avui que es tanca el Congrés de serveis lingüistics de territoris de parla catalana, necessita ser a tots els territoris. I el territori de diàleg dels professionals dels serveis lingüístics, en bona mesura, s'ha de construir encara.

Cap comentari:

Publica un comentari