VISITES


19.8.09

[335] Autoaprenentatge en tàndem (2)

L'aprenentatge en tàndem és una modalitat formativa que té, formalment, uns quaranta anys d'història. L'associació d'aquesta mena d'aprenentatge amb l'aprenentatge autònom es va començar a produir a partir de final dels anys vuitanta i ja no se n'ha deslligat des d'aleshores. Podríem definir l'autoaprenentatge en tàndem com aquella modalitat formativa en la qual dues persones amb diferents llengües maternes es comuniquen en un procés formal amb la finalitat d'aprendre l'un la llengua de l'altre i augmentar (com a mínim: pot haver-hi altres objectius) la seva capacitat comunicativa. Algunes de les característiques clau de l'aprenentatge en tàndem són la reciprocitat (tots dos membres aprenen: sol ser imprescindible, per exemple, distribuir equitativament el temps d'aprenentatge a les sessions tàndem), el compromís (fonamental) i el govern de l'aprenentatge personal amb un màxim d'autonomia. L'aprenentatge en tàndem se sol produir en unes condicions òptimes de motivació i és un aprenentatge que sol tenir una aplicació immediata i pràctica. Algunes de les preguntes tòpiques que se solen plantejar en relació amb els tàndems de llengua són: 1) si poden acollir-s'hi principiants en una llengua (no és gens recomanable); 2) si poden arribar a substituir l'aprenentatge amb un formador (pot ser un bon recurs complementari als cursos); 3) si tot allò incorrecte que ensenya el company pot perjudicar l'aprenentatge (no ha de preocupar en excés: els aprenents han d'agusar la capacitat de tractar críticament la informació); 4) si és fàcil trobar la parella lingüística ideal (no és difícil, fora que es vulgui un tàndem encarat a unes necessitats molt específiques: la tolerancia i l'obertura són dos requisits, d'altra banda, per a tota persona que es vol acollir a un autoaprenentatge tàndem). L'aparent facilitat dels processos d'autoaprenentatge tàndem és enganyosa: hi ha molts factors en joc que poden fer que acabin sent experiències reeixides des del punt de vista de l'aprenentatge o, en canvi, simples intercanvis comunicatius sense la base suficient perquè puguin ser experiències realment eficaces d'aprenentatge. Continuarem.

4 comentaris:

  1. Benvolgut company.
    Trobo molt interessant el teu blog.
    Salutacions des de l'aula d'acollida IES la Serreta de Rubí
    Josep R Gregori

    ResponElimina
  2. Hola, Enric,

    D'aquest article m'interessa especialment l'afirmació que fas que no és recomanable un intercanvi lingüístic quan encara s'és novell en la llengua estrangera que s'aprèn. La intuïció ens ho indica, però m'agradaria poder llegir la teva anàlisi sobre aquesta qüestió.

    Moltes gràcies!

    Elisabet

    ResponElimina
  3. Hola Elisabet,
    Et reporto unes afirmacions de Helumt Brammerts i Karin Kleppin a l'article "Ayudas para el tándem presencial". Es plantegen la pregunta: "¿Es el aprendizaje en tándem también algo para principiantes?" La resposta és la següent: "En principio no, ya que en tándem deberían emplearse ambas lenguas para la comunicación." Y continuen: "Y cuanto se tiene que saber entonces como mínimo para que tenga sentido aprender en táncem?" La resposta: "Deberías por lo menos ser capaz de entender al compañero cuando se expresa de forma sencilla en su lengua materna".
    Enric

    ResponElimina
  4. Josep,
    Moltes gràcies pel comentari sobre el bloc.
    Enric

    ResponElimina