VISITES


15.9.09

[354] Formació del professorat de llengües

Ha aparegut el número 49 de la revista Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura (Graó: juliol, agost, setembre de 2009), un monogràfic sobre La formació del professorat de llengües, amb articles d'Anna Camps, Margarida Cambra, Rosa Sayós, Olga Esteve i Zinka Carandell, Teresa Ribas i Marta Milian, Martin Nystrand i Biel Ferrer. M'interessen sobretot els articles d'Esteve i Carandell, "La formació permanent del professorat des de la pràctica reflexiva", i de Cambra, "Educar "en els" i "per als" plurilingüismes a Europa: Com es pot replantejar la formació dels docents?". El primer dels articles citats tracta de la formació permanent basada en la pràctica reflexiva. Aquesta línia formativa dels docents parteix de la base que la formació no s'obté dels recursos o dels models, sinó que té les arrels en les experiències (antigues, recents, noves) de cada formador en el seu context. El docent ha d'aplicar la reflexió sistemàtica a l'experiència per millorar la seva pràctica. Les eines que pot fer servir el formador de llengües per reforçar la seva reflexió són diverses (el portafolis docent, per exemple), i la pràctica reflexiva ha de passar per un cicle 1) d'autoanàlisi, 2) de contrast i 3) de redescripció de les pràctiques docents. El procés requereix un bon nivell d'interacció i el treball significatiu amb la teoria (una teoria que no s'adquireix en el buit: "el saber teòric esdevé profundament significatiu", p. 57). Resumeixo amb Esteve i Carandell: "...l'individu [professor de llengües] construeix coneixement i desenvolupa la seva competència docent a partir de les experiències que ha viscut, de la reflexió que li han suscitat, de la interacció amb altres persones (iguals i més expertes), així com a través d'una interacció amb sabers teòrics." (p. 57). M'interessa també l'article de M. Cambra. L'autora analitza la resposta educativa que han de donar els formadors davant l'increment de la diversitat lingüística i els "plurilingüismes" i indica que "han de disposar d'una competència plurilingüe, d'unes habilitats d'adaptació, així com de grans dosis de sensibilitat i de ganes d'innovar." El gran repte amb què es troben els docents de llengües, segons Cambra, no és altre que el foment de l'Educació Plurilingüe Intercultural (EPI), per al qual necessiten una formació específica. "No és una exageració aspirar a aconseguir que els docents esdevinguin experts en EPI, responsables de gestionar de la millor manera les competències lingüístiques dels seus alumnes." (p. 23). Totes dues línies, la de la pràctica reflexiva i la de la formació per a l'Educació Plurilingüe Intercultural es poden treballar, sens dubte, des dels serveis lingüístics universitaris.

1 comentari:

  1. Elisabet1:37 p. m.

    Hola! Conec la Zinka Carandell, era professora d'alemany a l'EOI de Drassanes, i és un crack! I quan parla de didàctica, és d'aquella gent que et deixa embadalit.

    Atacaré el llibre de seguida!

    Gràcies pel bloc,

    Elisabet

    ResponElimina