La mobilitat és una de les claus per a l'aprenentatge i, en particular, per a l'aprenentatge idiomàtic. Encara que sembli que la mobilitat dels ciutadans europeus creix, sobretot la dels joves universitaris (tothom té in mente, entre altres iniciatives similars, el programa Erasmus, que no fa gaire ha fet vint anys i ha desplaçat desenes de milers de persones), la realitat és que la mobilitat per a l'aprenentatge necessita una forta potenciació a Europa. Així ho reconeix la Comissió Europea, per mitjà de la seva Direcció General d'Educació i Cultura, que no fa gaire ha llançat un document, el Green paper: Promoting the learning mobility of young people (llegiu-ne, per exemple, les versions en italià, en francès o en portuguès del web de la Comissió), que constitueix una reflexió profunda adreçada a la societat sobre la necessitat de promoure la mobilitat per tota mena de mitjans i fer que els joves se'n puguin beneficiar. El Llibre verd de la Comissió Europea reconeix que cal incrementar-la (llegim a la versió italiana: “Tuttavia la mobilità continua a restare un'eccezione anziché diventare la regola ed è più accessibile a determinati gruppi, ad esempio gli studenti, rispetto ad altri, ad esempio chi segue una formazione professionale e gli apprendisti, per i quali restano molti ostacoli di carattere concreto. Nel 2006 circa 310 000 giovani hanno beneficiato della mobilità nell'ambito di programmi europei, ovvero solo lo 0,3% delle persone di età compresa tra 16 e 29 anni nell'UE. In tale ambito si potrebbe decisamente fare di più”) i analitza tota mena de factors que afecten aquesta qüestió a fi de traçar una estratègia per aconseguir els seus objectius: que els joves en qualsevol context d'aprenentatge es puguin moure per aprendre per Europa o fora del continent. El Llibre verd vol establir un debat i planteja un qüestionari als ciutadans i a les institucions implicades en l'afer de la mobilitat a fi de poder traçar un pla per potenciar-la (el qüestionari es pot enviar a la Comissió Europea fins a mitjan desembre de 2009). El lligam de la mobilitat amb l'aprenentatge de llengües i cultura és clar. Assenyala el Llibre verd (versió portuguesa) que “Algumas das principais competências a adquirir através da mobilidade na aprendizagem são o conhecimento de línguas estrangeiras e as competências interculturais. Viver, estudar e trabalhar num país estrangeiro é uma oportunidade de imersão total noutra língua e cultura. As competências em línguas estrangeiras e interculturais alargam o leque de opções profissionais de cada indivíduo, modernizam as competências da mão-de-obra europeia e constituem elementos essenciais de uma identidade europeia genuína.” Hauríem de ser, sens dubte, els primers interessats a fer arribar els nostres punts de vista a la Comissió Europea: aquesta setmana hem pogut llegir a diversos mitjans de comunicació que l'Estat espanyol és el tercer de la Unió Europea amb més adults (gairebé un 50 %) que no parlen una llengua estrangera (llegiu, per exemple, l'artide aparegut a El País el 28 de setembre). No tenim dades sobre Catalunya, però és probable que no difereixin gaire. Si els joves catalans no es mouen més, els adults de demà continuaran presentant uns dèficits lingüístics profunds en coneixement de llengües estrangeres.1.10.09
[366] Mobilitat i aprenentatge d'idiomes
La mobilitat és una de les claus per a l'aprenentatge i, en particular, per a l'aprenentatge idiomàtic. Encara que sembli que la mobilitat dels ciutadans europeus creix, sobretot la dels joves universitaris (tothom té in mente, entre altres iniciatives similars, el programa Erasmus, que no fa gaire ha fet vint anys i ha desplaçat desenes de milers de persones), la realitat és que la mobilitat per a l'aprenentatge necessita una forta potenciació a Europa. Així ho reconeix la Comissió Europea, per mitjà de la seva Direcció General d'Educació i Cultura, que no fa gaire ha llançat un document, el Green paper: Promoting the learning mobility of young people (llegiu-ne, per exemple, les versions en italià, en francès o en portuguès del web de la Comissió), que constitueix una reflexió profunda adreçada a la societat sobre la necessitat de promoure la mobilitat per tota mena de mitjans i fer que els joves se'n puguin beneficiar. El Llibre verd de la Comissió Europea reconeix que cal incrementar-la (llegim a la versió italiana: “Tuttavia la mobilità continua a restare un'eccezione anziché diventare la regola ed è più accessibile a determinati gruppi, ad esempio gli studenti, rispetto ad altri, ad esempio chi segue una formazione professionale e gli apprendisti, per i quali restano molti ostacoli di carattere concreto. Nel 2006 circa 310 000 giovani hanno beneficiato della mobilità nell'ambito di programmi europei, ovvero solo lo 0,3% delle persone di età compresa tra 16 e 29 anni nell'UE. In tale ambito si potrebbe decisamente fare di più”) i analitza tota mena de factors que afecten aquesta qüestió a fi de traçar una estratègia per aconseguir els seus objectius: que els joves en qualsevol context d'aprenentatge es puguin moure per aprendre per Europa o fora del continent. El Llibre verd vol establir un debat i planteja un qüestionari als ciutadans i a les institucions implicades en l'afer de la mobilitat a fi de poder traçar un pla per potenciar-la (el qüestionari es pot enviar a la Comissió Europea fins a mitjan desembre de 2009). El lligam de la mobilitat amb l'aprenentatge de llengües i cultura és clar. Assenyala el Llibre verd (versió portuguesa) que “Algumas das principais competências a adquirir através da mobilidade na aprendizagem são o conhecimento de línguas estrangeiras e as competências interculturais. Viver, estudar e trabalhar num país estrangeiro é uma oportunidade de imersão total noutra língua e cultura. As competências em línguas estrangeiras e interculturais alargam o leque de opções profissionais de cada indivíduo, modernizam as competências da mão-de-obra europeia e constituem elementos essenciais de uma identidade europeia genuína.” Hauríem de ser, sens dubte, els primers interessats a fer arribar els nostres punts de vista a la Comissió Europea: aquesta setmana hem pogut llegir a diversos mitjans de comunicació que l'Estat espanyol és el tercer de la Unió Europea amb més adults (gairebé un 50 %) que no parlen una llengua estrangera (llegiu, per exemple, l'artide aparegut a El País el 28 de setembre). No tenim dades sobre Catalunya, però és probable que no difereixin gaire. Si els joves catalans no es mouen més, els adults de demà continuaran presentant uns dèficits lingüístics profunds en coneixement de llengües estrangeres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La promoció de la mobilitat és complexa. Jo hi veig diversos fronts.
ResponEliminaD'entrada ha de canviar la cultura econòmica/industrial del nostre país. No té sentit demanar tants coneixements si després els productes i/o els processos segueixen sent bastant bàsics. La competitivitat és una cosa molt mal entesa a casa nostra. Ens manca un lideratge empresarial atrevit i això no només implica que no hi ha recerca sinó que, en un nivell d'implicació posterior, es reflecteix en la manca d'interès en el valor afegit de moltes de les biografies d'aprenentatge (currículums, si voleu). Es perden moltes oportunitats de fer diners quan no s'aprofiten. Crec que els equips ben formats donen un valor afegit al conjunt que un bon lideratge pot aprofitar. Potser no tenim una bona cultura del lideratge...
A més, hi ha d'haver la possibilitat de mantenir-se a l'estranger mentre s'estudia, s'investiga o es treballa en un projecte puntual per adquirir 'know-ow'. Això és bastant complicat d'aconseguir.
Finalment, ha de canviar la cultura acadèmica. La Universitat ha d'entendre que si vol fer programes de formació continuada això implica una altra mena de funcionament que els altres programes. Molta gent parla de conciliar la vida laboral i familiar: ¿què passa si hi afegim la vida acadèmica? No es pot funcionar igual amb alumnes de postgrau que amb alumnes de formació continuada. ¿Potser no és la Universitat la que ho ha de fer?