VISITES


27.11.09

[405] Viure de cara a l'euskera

Avui he anat a l'Escola Bellaterra a parlar de llengües. No cal dir que vaig acceptar de seguida la invitació de la mestra de sisè; els nois i les noies d'aquest curs es troben treballant la diversitat lingüística i les llengües de l'Estat. He intentat transmetre'ls dos missatges. El primer: som a prop, molt a prop, de totes les llengües romàniques. No és acceptable de cap manera que no comprenguem, per exemple, l'aranès o el gallec gairebé sense esforç. No podem blindar la nostra ment a aquestes i altres llengües tan pròximes. Seria tant com fer veure que no coneixem els nostres germans, els nostres parents, els membres de la nostra família. El segon: l'èuscar no és una llengua impenetrable, difícil, estranya, impossible i cal fer el pas d'exposar-s'hi. No per parlar-lo amb fluïdesa, potser, però sí per entendre millor tot un conjunt de referències que no volem que ens siguin alienes. Volem saber que el jugador de l'Atlètic de Bilbao que es diu Etxeberria es diria 'Casanova' en català; volem entendre que els camions blaus Azkar que circulen per les autopistes són això, 'ràpids'; volem poder identificar lehen ('primer') en la paraula lehendakari; volem passejar pels pobles del Pirineu català sabent que molts topònims són d'origen basc: passar per Ur, a la Cerdanya, sabent que vol dir 'aigua'; per Dorres, al costat mateix, sabent que ve d'iturri, 'font' (i mirant d'una altra manera des d'aquell moment les riques fonts d'aigua sulfurosa que hi ha al poble); volem visitar la Val d'Aran sabent que Aran vol dir, precisament, 'vall' i que l'afegit occità no és més que una redundància. Volem viure de cara a l'euskera, com volem viure de cara a totes les llengües que ens envolten significativament. He centrat una part de la xerrada en una senzilla anàlisi (la que jo puc fer) de la llegenda Loreak Mendian (gràcies a la complicitat de l'Aloma: he aconseguit que es posés el jersei que conté la popular inscripció!). Hem parlat, a propòsit de les flors a la muntanya, de grafies; de la resistència fonètica del basc al fonema fricatiu labiodental, que escapça la paraula llatina (flos) per davant; hem parlat de l'article unit al nom, al seu darrere; hem parlat de la declinació (mendian, mendiko, mendira...), present en basc i absent en català o en gallec; hem parlat de l'ordre peculiar de les paraules en basc (una llengua subjecte-objecte-verb, com el japonès, el coreà, l'aimara o el quítxua) i de l'origen singular i discutit de l'èuscar... tot i que el sintagma analitzat és compost de dos mots d'origen llatí, flos-ris i mons-tis! Poliki-poliki, a poc a poc, els nois i les noies de sisè seran els ciutadans de demà. Uns ciutadans que miraran l'euskera com una anomalia, com quelcom d'impenetrable, com un defecte de fabricació empipador en un marc d'implacable uniformitat lingüística... o com un pou impagable de percepcions, un conjunt de perspectives irrenunciable, una font inexhaurible de plaer i coneixement. [Agraeixo al company Benito que s'hagi fet ressò d'aquesta entrada a Euskadi i n'hagi publicat l'article complet traduït al basc.]

2 comentaris:

  1. De res, Enric.
    Com saps que els bascos no ens conformem amb un "pintxo", aquí està la traducció de l'article complet. Casualment avui és el Dia Internacional de l'Euskera i el teu text m'ha semblat perfecte per a això
    Una abraçada.
    Eskerrik asko eta ondo segi!

    ResponSuprimeix
  2. Mila esker! M'encanta veure'l traduït.
    Ikusi arte!
    Enric

    ResponSuprimeix