Llegeixo que la Universitat de València ha llançat un projecte, Escena Erasmus, que vol crear una xarxa d'universitats que intercanviïn les produccions teatrals realitzades, sobretot, per estudiants Erasmus. El programa funciona per primera vegada aquest curs 2009-2010 i el dirigeixen la Companyia de Recerca i Innovació Teatral (CRIT) i el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València. L'aprenentatge lingüístic per mitjà del teatre és una línia didàctica que fa molts anys que s'explota amb èxit a diversos contextos educatius. Considero una excel·lent idea un projecte d'implicació dels estudiants Erasmus que tinguin un mínim d'experiència teatral en un projecte d'aquestes característiques. El projecte ofereix tallers teatrals quadrimestrals, la creació d'un grup estable que produeixi un espectacle itinerant i la creació d'una xarxa d'intercanvis europeus. Desconec si la iniciativa està gaudint d'una bona acceptació. Seria interessant, és clar, que el català fos també llengua de l'Escena Erasmus, o, amb un altre plantejament en clau interna, que la nostra universitat explotés més la via del teatre per afavorir la integració lingüística i cultural dels nouvinguts. [Gràcies, Jordi Vilaró, pel vídeo que recull la teva experiència de lectorat a Bristol amb alumnes que aprenen català per mitjà del teatre, que incrusto a continuació.]
Hola, Enric,
ResponEliminaCom que toques un tema que té a veure amb la meva "altra professió" (el teatre), permet-me que, per seguir el fil del teu escrit, et comenti precisament la meva experiència en aquest camp: l'aprenentatge de llengua per mitjà del teatre. El darrer any que vaig treballar a la universitat de Bristol vaig elaborar un taller teatral amb dos alumnes de nivell intermedi per tal de millorar aquells aspectes lingüístics on notava que s'havien encallat. El resultat final obtingut, per bé que modest, va ser un èxit quant a interès i, per descomptat, millora global del nivell de llengua: més confiança i menys pors a l'hora de "deixar-se anar". Val a dir que cap d'ells estava vinculat al món del teatre i, de fet, amb prou feines els interessava aquesta disciplina artística (només algun musical i para de comptar!) Vam treballar un parell d'escenes de La sang, de Sergi Belbel, i si vols en pots veure el resultat final si cliques a l'enllaç següent:
http://video.google.com/videoplay?docid=8217057385545821386#
Una abraçada i molt bon any 2010.
Jordi
Crec que és una experiència molt interessant. És una bona idea.
ResponElimina¿Quan ens hi posem? Tinc certes habilitats útils per aquest projecte: conec molt bé l'entorn teatral i tinc una bona base en correcció del català oral. De pedagogia de llengua, en canvi, no en sé un borrall.
Una activitat com aquesta pot ser bastant econòmica, si es planteja bé. Al teatre més pur només li cal un espai on assajar i un lloc on representar-se. Tota la resta és parafernàlia.
Des d'un cert punt de vista, el teatre és pragmàtica lingüística idealitzada: tens gent parlant i movent-se segons una convenció cultural i lingüística concreta (la catalana en el nostre cas). Per això dic que omés ens cal un espai.
Ok, Lluc, parlem-ne.
ResponEliminaES
Ei, Jordi, impressionant el vídeo. Una pràctica excel·lent. Si em dónes permís l'incrustaré al post (tot i que això de modificar les entrades de bloc diuen que no és gaire canònic). Moltes gràcies!
ResponEliminaES
Cap problema amb la "incrustació", Enric, endavant.
ResponEliminaA la universitat de Bristol hi ha un senyor paraguaià -un savi per a mi!-, dissortadament a punt de jubilar-se, que es diu Rogelio Vallejo, i que imparteix una assignatura que s'anomena precisament "Language through Theatre". Aquesta assignatura va ser premiada fa pocs anys amb el National Teaching Award (amb bombo i plateret a la ITV, amb l'ambaixador espanyol, l'MP d'educació i el Trevor Mc Donald (tota una institució a la televisió britànica: com un Cuní, però bo) lliurant-li el premi en persona. Doncs bé, l'assignatura és realment un "bombonet" per a tothom; els estudiants aprenen llengua de manera simplement impressionant: passant-s'ho bé i a més redescobrint una art com el teatre a través de la llengua castellana. En Rogelio és de la teoria, com un servidor, que l'aprenentatge de la llengua per la llengua no té sentit; que tota llengua representa "una porta d'entrada a..." i si no som capaços de plantejar-ne l'ensenyament des d'aquesta perspectiva, estem condemnats al fracàs ja de bell antuvi. No em vull allargar més. Si vols en seguim parlant un dia d'aquests quan coincidim en alguna trobada de SL...
Una abraçada,
J.
Finalment he pogut veure el vídeo i és impressionant.
ResponEliminaCom t'he dit, Enric, quan vulguis.
Bon dia,
ResponEliminaEscric en nom d'Escena Erasmus. Abans que res, gràcies per l'interés. Només volia dir que enguany la llengua dels muntatges ha sigut fonamentalment el castellà, però des del pròxim curs hi haurà dos grups i un d'ells funcionarà només en català.
Pel que fa a l'acollida del projecte, he de dir que ha superat totes les expextatives. Es van haver de fer proves de selecció perquè s'hi van presentar més de cent estudiants. La mostra final, d'altra banda, va ser també tot un èxit.
La Companyia CRIT (Companyia de Recerca i Innovació Teatral)treballa fonamentalment en català.
http://crit-teatre.blogspot.com
Una abraçada a tots.