VISITES


17.1.10

[430] Redundància

En el nostre ús quotidià de la llengua la redundància no està gaire ben vista. Repetir-se es percep generalment com una pèrdua de temps o una manca d'eficiència, si no es veu com un senyal de senilitat. És des d'aquesta òptica negativa que els parlants, avergonyits, s'excusen quan s'adonen que no han sabut esquivar una repetició: valgui la redundància, diuen, demanant clemència per haver-hi incorregut. La redundància lingüística no és, però, naturalment, un enemic a batre, sinó un magnífic recurs per gestionar. Es tracta, d'una banda, del recurs bàsic del llenguatge poètic (¿què és la poesia sinó una exploració a l'entorn de la repetició de la forma o de la intensificació del sentit, pures redundàncies?). I es tracta, també, d'un recurs imprescindible en altres àmbits d'ús de la llengua (i fins fora de la llengua: en l'àmbit del disseny de les bases de dades es parla, per exemple, de la conveniència que hi hagi una redundància controlada). Aquests darrers dies del semestre a classe hem parlat de la llengua oral formal i de les estratègies que s'han de fer servir en emprar-la. Hem vist la necessitat de rebaixar la densitat informativa, quan ens expressem oralment, i d'evitar una sobrecàrrega cognitiva en el nostre interlocutor o la nostra audiència. Una de les estratègies clau per esponjar els nostres discursos és, precisament, la redundància. La redundància basada en la definició del que diem; en l'explicació de l'etimologia; en les expansions semàntiques cap als antònims, els hiperònims, els hipònims o els sinònims; en la generació de preguntes epistèmiques que frenen el discurs... La construcció de redundàncies eficients és una de les claus perquè el nostre discurs oral formal pugui arribar en bones condicions al destinatari. Un art, en certa forma. M'interessa el fenomen de la redundància, sobretot ara que la tecnologia sembla apuntar cap a la liquidació de la imperfecció, la disminució de la ineficiència i l'abolició de l'atzar (allò que el cop de daus de Mallarmé no va aconseguir). Redundar ve del llatí unda (ona) i re- (repetició): redundar és exactament el que fan les ones del mar incessantment. Repetitivament i com empeses per un sentit profund i obstinat que romp a les platges en formes sempre diferents. Es pot demanar més?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada