M'arriba informació de l'entrevista recent de 7 jours sur la planète al conegut lingüista i poliglot francès d'origen tunisià Claude Hagège i la reprodueixo al bloc perquè reflecteix un posicionament latent que no sempre veig formulat d'una manera tan clara (tan poc evitativa, si voleu). La radicalitat de les afirmacions d'Hagège convida, certament, al debat, a la generació de saludable controvèrsia i a la necessària aparició dels matisos. És difícil quedar-hi indiferent. Aquest autor fa una denúncia molt dura del que ell anomena la pressió enorme i insuportable de l'anglès damunt les altres llengües, com el francès. Una pressió generada, segons ell, per una simple qüestió de moda i esnobisme. L'anglès, segons Hagège, amenaça seriosament la diversitat lingüística. Sembla prometre un gran futur a les persones que en realitat no és tal, o s'implanta a les empreses franceses excessivament, de manera innecessària. El lingüista lamenta, igualment, que llengües com el francès hagin de suportar una gran allau de manlleus angloamericans. És curiós que Hagège, en un moment de l'entrevista, arriba a carregar a la pressió de l'anglès fins i tot el renaixement entendridor actual de les llengües regionals com ara el català! Hagège no s'està de reconèixer, amb tot (i això fa bo de sentir-ho), la cruel persecució històrica de la República damunt les seves llengües altres que el francès, com ara el català, el basc, l'occità o el bretó, per exemple. Deixo aquí l'entrevista, sis minuts d'uns plantejaments ideològics radicals que estem acostumats a llegir entre línies, per pura correcció política, i que aquí s'expressen sense embuts. ¿Hi ha una pressió insuportable de l'anglès damunt les altres llengües que posa en perill el bé preuat de la diversitat lingüística?17.2.10
[445] La pressió de l'anglès
M'arriba informació de l'entrevista recent de 7 jours sur la planète al conegut lingüista i poliglot francès d'origen tunisià Claude Hagège i la reprodueixo al bloc perquè reflecteix un posicionament latent que no sempre veig formulat d'una manera tan clara (tan poc evitativa, si voleu). La radicalitat de les afirmacions d'Hagège convida, certament, al debat, a la generació de saludable controvèrsia i a la necessària aparició dels matisos. És difícil quedar-hi indiferent. Aquest autor fa una denúncia molt dura del que ell anomena la pressió enorme i insuportable de l'anglès damunt les altres llengües, com el francès. Una pressió generada, segons ell, per una simple qüestió de moda i esnobisme. L'anglès, segons Hagège, amenaça seriosament la diversitat lingüística. Sembla prometre un gran futur a les persones que en realitat no és tal, o s'implanta a les empreses franceses excessivament, de manera innecessària. El lingüista lamenta, igualment, que llengües com el francès hagin de suportar una gran allau de manlleus angloamericans. És curiós que Hagège, en un moment de l'entrevista, arriba a carregar a la pressió de l'anglès fins i tot el renaixement entendridor actual de les llengües regionals com ara el català! Hagège no s'està de reconèixer, amb tot (i això fa bo de sentir-ho), la cruel persecució històrica de la República damunt les seves llengües altres que el francès, com ara el català, el basc, l'occità o el bretó, per exemple. Deixo aquí l'entrevista, sis minuts d'uns plantejaments ideològics radicals que estem acostumats a llegir entre línies, per pura correcció política, i que aquí s'expressen sense embuts. ¿Hi ha una pressió insuportable de l'anglès damunt les altres llengües que posa en perill el bé preuat de la diversitat lingüística?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt interessant, l'entrevista!
ResponEliminaCrec que l'amenaça pel català és el castellà, no pas l'anglès.
Més enllà de les nostres fronteres, l'anglès ens ajuda a posar-nos en contacte amb persones i cultures ben diferents: si no fos per una llengua comú, desarrelada ja fins i tot dels seus orígens, no ens seria pas possible, aquesta comunicació tan rica i fructífera. L'accés a l'anglès ha permès la democratització de les masses, l'accés a un munt d'informació i coneixements per part de gent de tots els origens, creences i posicions. Bé, en tot cas és la meva opinió, només...
Estic completament d'acord amb el comentari d'en SP.
ResponEliminaA més, afegeixo que el que diu el Sr. Hagège em sembla una "rabieta" que va molt més enllà del tema estrictament filològic. Aquest home veu que França ja no té l'immens poder que tenia fa cert temps. Ja no és una potència mundial però ell, com molts francesos, té el gen de l'imperalisme lingüístic dins seu i ara mateix és espectadors d'una derrota anunciada.
"It's evolution baby", diuen.
Que un francoparlant es refereixi a l'anglès com a exterminadora de llengües minoritàries sembla una broma que el matís posterior (ben dissolt amb la referència a les altres llengües exterminadores) no rebaixa gens.
ResponEliminaPerò el que em preocupa són les reaccions dels comentaristes. Segur que això de la "democratització de les masses i l'accés a un munt d'informació" (amb altres paraules) ho deien també els defensors del francès en l'època de la revolució.
Però encara trobo més curiosa la frase següent:
"Més enllà de les nostres fronteres, l'anglès ens ajuda a posar-nos en contacte amb persones i cultures ben diferents: si no fos per una llengua comú, desarrelada ja fins i tot dels seus orígens, no ens seria pas possible, aquesta comunicació tan rica i fructífera. "
Un moment, un moment. El que estàs definint no és l'anglès, és l'existència d'una llengua comuna per a tothom. I ja veurem si l'anglès servirà per "entrar en contacte amb cultures diferents" o per matar-les.
Jo, estic a favor que hi hagi una llengua comuna per a tothom, a condició que no sigui la llengua de ningú. Si no, hi ha ciutadans de primera i de segona. Si no, estem donant un avantatge afegit als poderosos del planeta. Què fan els angloamericans durant la incomptable sèrie d'hores que nosaltres hem de dedicar a aprendre la seva llengua? Ells no aprenen la nostra, ni cap d'altra. Ells es preparen. Què fan amb els diners que s'estalvien perquè no han d'aprendre anglès? Ells es preparen. Són ja d'entrada més rics, tenen més temps i es preparen millor (i si no es preparen gaire sempre trobaran feina com a professors d'anglès en algun racó de món). De manera que el dia que hagis de competir amb ells per una plaça laboral, per vendre un producte o en un congrés de qualsevol matèria, ells hauran tingut més temps per preparar-se i sempre jugaran a casa perquè el teu anglès mai no serà tan fluïd, tan fresc i tan convincent com el d'ells.
No entenc el vostre entusiasme. A casa meva, d'això en diuen "cornuts i pagar el beure".
Permitidme un comentario en castellano (el catalán no lo sé escribir aunque lo entiendo). Dice SP que el inglés ha permitido la democratización de las masas y que el inglés nos ayuda a ponernos en contacto con personas y culturas diferentes... Pensemos en el turista que compra bisutería o especias en el bazar de Estambul o en el otro turista que pide frente a las pirámides de Egipto tendiendo su cámara digital "one photo, please". Ese es el inglés que "nos permite entrar en contacto con otras culturas". Y el turista que en China se queja de que "es que aquí no habla nadie inglés". Pero es que ¿por qué habrían de hablarlo?
ResponEliminaPuede que la postura de Hagege tenga su parte de rabieta, como bien dice el otro comentarista, porque el francés ya no se aprende/estudia/enseña tanto, pero yo la entiendo y la comparto, es más, la vivo. De todos los extranjeros que viven en Tirana (Albania), donde yo vivo, pocos, muy pocos, saben decir algo en albanés, ¿para qué?, piensan. Trabajan en inglés, sus compañeros albaneses hablan inglés, la chica de la panadería sabe inglés, hasta el viejito que les indica como llegar a la playa cercana habla inglés... Eso es ponerse en contacto con otras culturas, sí señor. El inglés global, este "globish" que chapurreamos todos, no sirve para poner en contacto culturas, sirve para comprar, para reservar una habitación en un hotel, para decir de dónde es uno, para decir OK!... Y sirve para crear ciudadanos de primera y de segunda, como dice Viktoro. No es lengua común, es lengua impuesta. Y yo me resisto y aprendo todas las lenguas que puedo.
Isa,
ResponEliminaGràcies pel comentari (també a les altres persones que heu intervingut!), que trobo molt just. Comparteixo el teu punt de vista. Jo també aprenc "todas las lenguas que puedo", constantment. No per parlar-les, potser, però sí per permetre que les altres persones les utilitzin amb mi.
Enric Serra