Amb l'arribada de l'e-book, al llibre tradicional li queden, decididament, quatre dies. Segurament que, tal com van les coses, no arribarà ni a Sant Jordi. Jo ja ni goso incloure'n a les llistes d'obres recomanades als alumnes, perquè m'arrufen el nas pensant que hauran d'anar a les biblioteques a buscar-los, o a rònegues llibreries noucentistes que apleguen, enquadernats, milers d'arbres de la selva amazònica que l'espècie, tan desnaturalitzada, ha sacrificat per afavorir el vici denigrant de la lectura. Ningú ja no entén perquè cal carregar, en ple segle XXI, conceptes pretecnològics com el volum, el pes o la pudor que fan les pàgines esgrogueïdes de les obres en suport paper. El llibre de sempre, amics, ja no el vol ningú. Hi va haver una època que intentaven encolomar-te'l amb els diaris... Després va funcionar perfectament aquella excusa tan dospuntzerista i partidària d'un sharism avant la lettre i sense fronteres de no voler acumular-los a casa: tothom ha tingut un conegut que ja no té llibres perquè ell, diu, "els dóna". El llibre se'ns mor, amics. La foto que em passa una companya és fresca d'avui. Ara mateix recomano als meus alumnes que comprin no menys de tres peces de roba interior: "Si compreu tres calces, un llibre de regal".23.2.10
[449] L'aventura de llegir
Amb l'arribada de l'e-book, al llibre tradicional li queden, decididament, quatre dies. Segurament que, tal com van les coses, no arribarà ni a Sant Jordi. Jo ja ni goso incloure'n a les llistes d'obres recomanades als alumnes, perquè m'arrufen el nas pensant que hauran d'anar a les biblioteques a buscar-los, o a rònegues llibreries noucentistes que apleguen, enquadernats, milers d'arbres de la selva amazònica que l'espècie, tan desnaturalitzada, ha sacrificat per afavorir el vici denigrant de la lectura. Ningú ja no entén perquè cal carregar, en ple segle XXI, conceptes pretecnològics com el volum, el pes o la pudor que fan les pàgines esgrogueïdes de les obres en suport paper. El llibre de sempre, amics, ja no el vol ningú. Hi va haver una època que intentaven encolomar-te'l amb els diaris... Després va funcionar perfectament aquella excusa tan dospuntzerista i partidària d'un sharism avant la lettre i sense fronteres de no voler acumular-los a casa: tothom ha tingut un conegut que ja no té llibres perquè ell, diu, "els dóna". El llibre se'ns mor, amics. La foto que em passa una companya és fresca d'avui. Ara mateix recomano als meus alumnes que comprin no menys de tres peces de roba interior: "Si compreu tres calces, un llibre de regal".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A veure, depèn de quin sigui el llibre em semblaria un bon negoci: tres calcetes i un llibre està molt bé. Puc arribar a llegir una mica el títol del primer llibre, la qual cosa em permet de buscar-lo a internet i veure que es tracta de "Elegía en Astaroth" d'Ángel García López, premio nacional de poesía 1973, editorial oriens, col·lecció Arbolé. Si us interessa la poesía en castellà dels 70 ja ho sabeu. Jo ho deixaré córrer. El segon llibre no l'he pogut esbrinar, llàstima, potser aquest m'hagués interessat.
ResponEliminaEn música el vinil va "desaparèixer" per tornar com a format selecte. Al llibre físic li pot passar el mateix: no tornarem als incunables però si a les sèries limitades. El llibre passarà a ser un objecte de luxe.
ResponEliminaHem de demanar que el llibre digital (no el lector) tingui moltes funcionalitats. Ser digital permet fer moltes coses, cal aprofitar el mitjà: classificar (metadades),subratllar, citar, enviar, cercar dins i fora del llibre, recomanar... ¿es podran deixar a altres persones i no violar els drets d'autor?
Sorgeixen moltes preguntes: ¿Un exemplar costarà un preu just? Amb la música no va passar) I, si se m'omple el lector, ¿què? (Al món hi ha molts esquirolets que recullen TOT el que troben.) ¿Podré fer còpies de seguretat dels meus llibres digitals per no perdre'ls?
¿S'ha pensat en un format ampliable amb compatibilitat cap enrera (o sigui: que els formats nous llegeixin els antics)?