[521] Tot canviarà

Acabo de llegir el llibre d'Enrique Dans Todo va a cambiar (2010), una reflexió sobre com la tecnologia està canviant ja irreversiblement el nostre món. Per desig de l'editor, Dans ha fet un lleugeríssim pas enrere en el seu discurs habitual (el del seu popular bloc, per exemple, que ja té alguns anys de vida): no s'adreça tant als qui ja saben que tot ja fa temps que canvia com als qui encara no en tenen la certesa absoluta. El llibre serveix, senzillament, per acabar-los de convèncer. Recomano l'obra, sens dubte. Dans, amb un llenguatge no gens tècnic, repassa la majoria d'àmbits socials en què la tecnologia ha anat transformant-ho tot; explica la trajectòria fallida o no d'empreses molt conegudes de l'àmbit de la tecnologia o de grans empreses en què les opcions tecnològiques preses han estat rellevants o decisives; dóna notícia de diversos productes relacionats amb la tecnologia (programes, aparells, xarxes socials, aplicacions), parla dels nous models de negoci basats en la tecnologia, etc. Els canvis en la comunicació, d'altra banda, hi són posats en relleu constantment. En els anys que Dans explica, per exemple, es passa ràpidament dels autors que sabien codi html als que ja escriuen sense coneixements tècnics a la xarxa. La prosa de Dans flueix lleugera: s'hi integren amb una gran naturalitat experiències i anècdotes personals. M'ha sobtat, des del punt de vista discursiu, trobar alguna mostra de descohesió al text. Pot semblar una anècdota, però no n'estic segur. És probable que es tracti d'una traça de les noves formes d'escriptura. M'explico. Alguns fets (un exemple: la denúncia de Barbara Streisand per la publicació d'un material gràfic, fet que li va reportar problemes afegits a causa de la difusió viral de la xarxa) són explicats a més d'un lloc de l'obra; el lector lineal, que llegeix el llibre capítol rere capítol, troba la informació per segon cop com si no hagués estat explicada unes pàgines enrere... Oblit? Pressa en la composició del text? O seqüela de l'escriptura segmentada d'un blocaire, que té al cap la unitat post més que no la unitat capítol, amb el seu desenvolupament successiu? Quines traces van deixant en la nostra escriptura els nostres usos lletrats a la xarxa? Tot canviarà.