[528] Edat i aprenentatge de llengua

L'aprenentatge de llengües és un camp obert a prejudicis i creences errònies o poc fonamentades. Una de les creences habituals és que l'edat condiciona decisivament l'aptitud per assimilar una nova llengua. L'edat és, indubtablement, una variable individual destacada en l'aprenentatge d'una llengua, però no representa cap limitació insalvable, ans al contrari. Abans del "període crític" o moment fins al qual els nois i les noies tenen una predisposició natural a assimilar una llengua nova, els subjectes tenen una elevada capacitat d'imitació, una major capacitat memorística i unes excel·lents condicions de desinhibició, aspectes certament importants. Els adults, amb tot, poden explotar al seu favor el coneixement del món, l'experiència d'altres aprenentatges lingüístics, una elevada competència pragmàtica, discursiva i sociolingüística, la seva capacitat estratègica i reflexiva i la seva capacitat de pensament abstracte i racional, que els ajuda a formular hipòtesis i a fer inferències sobre el funcionament de la llengua. En situacions acadèmiques, d'altra banda, l'avantatge és també per als adults, mentre que en situacions més informals i externes a l'espai acadèmic, o d'immersió en la llengua, l'avantatge és per als aprenents joves. Les noves competències lingüístiques també afavoreixen l'aprenent adult: el desenvolupament de competències funcionals, parcials o de mediació (amb el coneixement i la gestió d'eines o recursos per a la traducció lingüística) estan perfectament a l'abast d'aprenents adults amb una bona alfabetització digital. Un adult, per exemple, pot preveure amb facilitat els errors d'una traducció automàtica i reparar-los. L'edat, doncs, no ha de fer enrere els aprenents de llengües. Són absurdes les creences que aprenent una llengua nova de gran es perd la pròpia llengua, o es modifica alguna cosa essencial de la personalitat. L'aprenent adult sol adquirir la pronúncia amb trets particulars o fer servir aspectes de lèxic i morfosintaxi propis. Res de greu. Crec que hem de mirar-nos l'aprenentatge de llengües com un procés al llarg de la vida. Un procés que no acaba en un moment "crític" determinat. L'edat adulta, d'altra banda, és un moment extraordinari, tal com revela la medicina, per aprendre i jugar amb la llengua: les malalties neurodegeneratives es combaten, precisament, amb l'aprenentatge i el joc lingüístic. [Aquest apunt es publicarà també a Ejercicio de inglés.]