VISITES


8.9.10

[532] Horitzó 2020

Llegeixo amb màxim interès el text de Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí 2010-2020. 32 tendencias de cambio (no deixeu de llegir-lo: enllaço amb el pdf). [Consulteu l'entrevista d'avui a El País a AGR.] Es tracta d'una impressionant formulació de cap on ens encaminem, amb l'horitzó del 2020. El text parla de transformacions tecnològiques, transformacions polítiques, transformacions de la informació, dels models de negoci, de les organitzacions, i també de transformacions en les relacions i de transformacions urbanes. És un escrit colpidor. Des del meu angle d'anàlisi constato que els nous homes i dones que han de respondre a totes aquestes transformacions generades per la cultura digital han de tenir una nova i poderosa capacitació lingüística i comunicativa. Els individus de la pròxima dècada: 1) s'han d'adaptar a uns dispositius tècnics per a l'expressió que convergeixen; 2) han de saber produir coneixement des de qualsevol lloc, des del “tercer espai”; 3) han de saber tenir les seves dades en la incerta carpeta del cloud computing; 4) han d'acostumar-se a trobar informació per mitjà de la realitat augmentada; 5) han de saber esdevenir els curators (o comissaris digitals) de la informació; 6) han de saber esdevenir activistes polítics en els espais de comunicació, participació i activitat compartida del web 2.0, en una nova forma de fer política; 7) han de tenir una enorme capacitat crítica i una voluntat de comunicació de les idees per aconseguir una participació responsable; 8) han de mostrar una nova capacitat creativa i imaginativa; 9) han d'estar preparats per ser els mantenidors dels grassroot media o mitjans de comunicació no tradicionals “producidos desde abajo, gracias a contenidos generados por los usuarios/entusiastas (no profesionales)”; 10) han de saber treballar i interactuar en xarxa i crear, mantenir i gestionar aquests espais; 11) han d'assumir dins l'empresa la seva llibertat i la seva capacitat creativa; 12) han de saber participar en les converses, que avui dia constitueixen els mercats; 13) han de ser capaços de conrear la seva identitat digital emancipats de tota jerarquia i lliures de tota institució (“La mejor manera de tener un currículum vitae competitivo es tener un portfolio digital, vivo, en constante construcción, relacionado y abierto donde, además de los títulos que acrediten conocimientos, se demuestren lazos reputacionales y rastros digitales que acrediten las verdaderas competencias.”); 14) han de ser uns bons opinadors socials i uns excel·lents geocriticadors; 15) han de saber-se comunicar amb dispositius intel·ligents propers; 16) han de saber participar en processos participatius i de presa de decisions i crear dinàmiques de conversa ciutadana per canviar les ciutats... L'horitzó 2020 demana un ésser humà comunicador com mai. Deixeu-me citar Freire i Gutiérrez-Rubí per acabar: “Las tecnologías 2.0 refuerzan el poder de la palabra. Son, más que nunca, hipertextuales [...]. Los nuevos activistas son, fundamentalmente, constructores de relatos y de interpretaciones. Su pasión por la escritura, por el texto, por el mensaje no para de crecer y convive muy bien con la cultura de la imagen y el culto estético. Estamos descubriendo a personas que escriben fantásticamente bien, que argumentan, que razonan, que convencen. La política 2.0 será leída y escrita por muchos autores”.

3 comentaris:

  1. Elisabet7:59 p. m.

    Realment s'albira un tall enorme (penso sobretot en l'aprenentatge al llarg de la vida) entre els que integrin la formació en el seu dia a dia -jo ara, llegint el teu bloc, em formo- i els que pretenguin encara que la classe comença a tal hora, acaba a tal altra i el certificat és de tantes hores.

    Em preocupa especialment que les institucions (formatives i professionals) continuïn portant aquestes limitacions fins a un punt que faci que el nou aprenent hagi de continuar mantenint una doble via: acumular títols i formar-se informalment. Per això, de tots els punts que comentes, m'interessa especialment el 13: m'agrada molt la idea de deixar els títols en segon terme i tenir un currículum (el digital) d'habilitats. Les llengües, penso, són un terreny privilegiat per passar a aquest estadi.

    Com sempre, moltes gràcies pel bloc.

    Elisabet

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Elisabet, pel comentari i per llegir el bloc. Recomano molt el text d'aquests dos autors (he vist Freire en acció, en algunes conferències, i m'ha causat també una bona impressió). N'he fet una lectura des de l'angle de la competència en llengües. Una lectura més neutra és també ben útil. Les transformacions polítiques que prediu són a les converses de cafè de tots nosaltres... D'acord amb el que dius, de deixar els títols en segon terme... que de fet és que fem a diari! Records i gràcies de nou!
    Enric

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Enric pel teu post i a tu Elisabet per l'interès. Seguirem ampliant les reflexions iniciades en el llibre a www.laboratoriodetendencias.com

    Una abraçada,
    Antoni

    ResponElimina