VISITES


19.9.10

[538] Anacoluts

Un dels errors més freqüents en la producció de discursos orals formals són els anacoluts. En parlem aquests dies a classe de llengua oral. Aprendrem a detectar-los en les produccions alienes i a evitar-los quan parlem. Aquí en teniu enregistrada una definició ràpida:














Els anacoluts són com les falles geològiques: el terreny sintàctic que s'hauria de desenvolupar normalment sota els nostres peus, pel qual hauríem de poder transitar sense problemes, es veu interromput, té un tall. El terreny continua a l'altra banda en un espai que ha perdut la continuïtat. N'enregistro un exemple:













També trobem anacoluts en la llengua escrita. Aquests anacoluts són ja del tot imperdonables si es tracta de textos planificats i revisats, o són, altres vegades, fruit del desconeixement dels mecanismes sintàctics. L'anacolut en la llengua oral és un trencament que respon al fet que hem trobat una altra forma sintàctica per expressar el que volem dir i, aleshores, sense reparar res, abandonem l'anterior a mig desenvolupament. La mateixa etimologia de la paraula, grega, ho expressa: ανακόλουθον. Un acòlit és un acompanyant. Doncs bé, és això: l'anacolut implica una inconseqüència, la pèrdua del company de viatge.

2 comentaris:

  1. Una molt bona explicació! I l'ús del recurs d'àudio és molt interessant. M'ha estat de molta ajuda aquest post!

    ResponSuprimeix
  2. Totalment d'acord. L'anacolut s'ha de bandejar de qualsevol discurs planificat. Evidencia la manca de planificació.

    Continuant amb la metàfora, els anacoluts, com les falles, són resultats de canvis d'interpretació cognitiva. Aquests canvis de punt de vista, de veu, denoten que al cap de l'emissor hi acaba de passar alguna cosa.

    En l'exemple que has posat, la persona que parla potser ens vol convèncer i parla més ràpid del que pensa o està triant les paraules acuradament per algun motiu (que pot anar des de una interferència contextual com un soroll fins a una més interna).

    Sigui com sigui, l'anacolut és un eco d'un reinici del procés comunicatiu i alguns elements (més formals, accessoris, m'arrisco a dir) s'han perdut pel camí.

    ResponSuprimeix