Aprendre llengües se suma al rebuig frontal de la majoria de la societat catalana a la sentència del Tribunal Suprem contra la política educativa catalana, que insta el govern a modificar el sistema educatiu per fer vehicular, també, la llengua castellana. Es tracta d'una mesura que en lloc de provar de donar resposta a casos concrets, com pertocaria, pretén modificar un sistema educatiu d'èxit, la immersió lingüística al nostre país, un sistema reconegut arreu i que s'experimenta amb notables resultats a diversos indrets del món. Si bé no hi queda garantit l'ús del català, el sistema assenta unes bases ineludibles de coneixement de la llengua pròpia del país en tots els nens i nenes catalans, sense distincions ni separacions. La sentència és una veritable agressió a la voluntat majoritària de la ciutadania i una agressió a una mesura mínima de preservació de la diversitat. Una salvatjada. Preocupa (i molt) que els grans partits d'àmbit català treguin ferro a la qüestió. Es tracta d'una iniciativa clara i directa que és el preludi de noves iniciatives. No ens enganyem. És l'hora de la insubmissió, sí. Però no de la dels ciutadans, que fa molt de temps que exercim la insubmisssió. Ara és l'hora de la insubmissió dels polítics que ens representen. O d'oblidar-los per sempre.25.12.10
[595] Contra la sentència del Tribunal Suprem
Aprendre llengües se suma al rebuig frontal de la majoria de la societat catalana a la sentència del Tribunal Suprem contra la política educativa catalana, que insta el govern a modificar el sistema educatiu per fer vehicular, també, la llengua castellana. Es tracta d'una mesura que en lloc de provar de donar resposta a casos concrets, com pertocaria, pretén modificar un sistema educatiu d'èxit, la immersió lingüística al nostre país, un sistema reconegut arreu i que s'experimenta amb notables resultats a diversos indrets del món. Si bé no hi queda garantit l'ús del català, el sistema assenta unes bases ineludibles de coneixement de la llengua pròpia del país en tots els nens i nenes catalans, sense distincions ni separacions. La sentència és una veritable agressió a la voluntat majoritària de la ciutadania i una agressió a una mesura mínima de preservació de la diversitat. Una salvatjada. Preocupa (i molt) que els grans partits d'àmbit català treguin ferro a la qüestió. Es tracta d'una iniciativa clara i directa que és el preludi de noves iniciatives. No ens enganyem. És l'hora de la insubmissió, sí. Però no de la dels ciutadans, que fa molt de temps que exercim la insubmisssió. Ara és l'hora de la insubmissió dels polítics que ens representen. O d'oblidar-los per sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
¿Pero no estábamos de acuerdo en aceptar todos la Constitución?
ResponElimina¿No estábamos todos de acuerdo con que los conflictos se dirimían en el ámbito de los tribunales de justicia?
¿Cómo tengo que calificar a aquellos ciudadanos que cuando el Tribunal Supremo dicta una sentencia contraria a sus deseos, pide a gritos "INSUMISIÓN"?
José Del Moral De la Vega
Hola José,
ResponEliminaAquest és un tema de difícil debat en l'espai de comentaris d'un bloc. Un tema sensible que afecta desenes de milers de persones que veuen com la seva llengua mil·lenària pot deixar de ser coneguda i utilitzada i com es pot generar una fractura social per llengües a la societat catalana, cosa del tot indesitjable.
ES
Els informes PISA i d'altres constaten que el coneixement del castellà dels alumnes a Catalunya és equiparat amb el d'estudiants de la resta d'Espanya. Quina mania amb què aprendre una llengua sigui un nosa.Jo també m'hi oposo.
ResponEliminaFelicitats a ARA per la difusió de l'adhesiu del 1920 i al bloc de l'Enric Serra.