[600] Saber llegir

Llegeixo Saber leer (2010), l'obra que tanca una ben concebuda trilogia de textos de l'Instituto Cervantes (edició d'Aguilar) que aquest text integra juntament amb Saber escribir i l'excel·lent Saber hablar. Els autors són G. Parodi, M. Peronard i R. Ibáñez. Es tracta d'una lectura interessant, per bé que queda a les portes d'aprofundir en algunes qüestions clau. Després d'una introducció extensa al concepte de lectura, focalitza en les estratègies lectores (en parlaré pròximament: dóna alguns consells que poden ser útils als aprenents i autoaprenents). Tot i que aborda el tema de la lectura de textos multimodals, aquells en què es combina llenguatge verbal i no verbal, absolutament comuns i sovint deixats de banda, no els dóna el pes que haurien de tenir: llegir a la xarxa és ja sempre una experiència de lectura multimodal. El text fa una àmplia reflexió, d'altra banda, sobre com arribar a aconseguir una lectura exigent (no superficial i memorística), una lectura que permeti realitzar aprenentatges de qualitat. Una de les seves seccions, d'altra banda, crucial, es dedica a fornir pautes per afavorir que el lector ingenu deixi de ser-ho per esdevenir un lector crític. Els autors proposen diverses estratègies en aquest sentit (situar-se en un context més ampli, avaluar els arguments del text, preguntar-se com ens desafia el text, etc.). Un dels aspectes en què l'obra decep més és en tractar la lectura relacionada amb les noves tecnologies. Els comentaris sobre la qüestió focalitzen en el protagonisme del lector i la seva interacció més gran amb el text que llegeix, i les explicacions ben aviat aboquen a demostrar que molts lectors prefereixen i necessiten el text imprès, l'escrit fora de la pantalla. El discurs, que avança cap a l'harmonització entre la lectura virtual i la física, no entra, en canvi, a analitzar les noves experiències de lectura a la xarxa, derivades d'uns processos d'escriptura i de comunicació radicalment nous. La lectura entre línies ens ajuda a veure que el tema s'aborda amb superficialitat: la paraula pantalla (hi ha res de més superficial que la pantalla en la “virtualitat”?), molt utilitzada en aquest capítol, s'oposa reiteradament al paper, quan el que calia era haver descrit les noves pràctiques que es produeixen dins o rere la pantalla. I la lectura dels ebooks, d'altra banda, no canvia res? El darrer aspecte abordat és del màxim interès en l'actualitat, el de la lectura especialitzada com a realitat que afronten estudiants o persones ja inserides a la vida laboral. Saber leer focalitza en quatre àmbits disciplinaris i els autors n'analitzen, amb interès, els gèneres discursius tant acadèmics com professionals. Una de les conclusions, que considero sorprenent, és que són ben pocs els gèneres únicament acadèmics.