La realitat augmentada em semblava poc menys que ciència-ficció fins fa un parell de dies. Vaig baixar en dos minuts una aplicació a l'
iphone per poder llegir codis QR, vaig localitzar un dels programes a la xarxa que et permeten crear-los (dos minuts més) i vaig elaborar tres o quatre d'aquests codis de barres especials que tanta popularitat tenen al Japó i que ja comencen a estendre's arreu. Els vaig imprimir (per acabar-m'ho de creure), hi vaig passar per davant el dispositiu mòbil i, amb un cert astorament (digueu-me ingenu, decimonònic o noucentista, és igual) vaig veure com l'
iphone capturava el que hi havia dins el codi QR (un text breu o extens, un número de telèfon, una adreça web a la qual el dispositiu et connecta directament, etc.). Els codis QR poden servir per moltes coses: algunes de ben prosaiques com marcar les peces d'un inventari (no tant si es tracta de les peces d'una exposició en un museu: les audioguies queden liquidades), però altres que tenen un enorme potencial, també en el camp de l'aprenentatge i l'aprenentatge de les llengües.
¿Us imagineu un llibre de text ple de codis QR que apunten cap a vídeos o materials a la xarxa que l'aprenent captura en un moment? Continuo provant: aplego en dos codis QR un vídeo de YouTube (codi inferior) i en un altre un fragment de text (codi superior). Imaginem una activitat didàctica (lectura d'un text i consulta d'un vídeo) sintetitzada en dos codis de barres a punt de ser llegits per qualsevol persona amb una eina bàsica, un ordinari dispositiu decodificador. La imaginació ja es desborda tot just a les beceroles de la
realitat augmentada. Si teniu ganes de debatre els usos d'aquest recurs, us convido a deixar algun comentari al peu d'aquestes ratlles.
La realitat augmentada em semblava poc menys que ciència-ficció fins fa un parell de dies. Vaig baixar en dos minuts una aplicació a l'iphone per poder llegir codis QR, vaig localitzar un dels programes a la xarxa que et permeten crear-los (dos minuts més) i vaig elaborar tres o quatre d'aquests codis de barres especials que tanta popularitat tenen al Japó i que ja comencen a estendre's arreu. Els vaig imprimir (per acabar-m'ho de creure), hi vaig passar per davant el dispositiu mòbil i, amb un cert astorament (digueu-me ingenu, decimonònic o noucentista, és igual) vaig veure com l'iphone capturava el que hi havia dins el codi QR (un text breu o extens, un número de telèfon, una adreça web a la qual el dispositiu et connecta directament, etc.). Els codis QR poden servir per moltes coses: algunes de ben prosaiques com marcar les peces d'un inventari (no tant si es tracta de les peces d'una exposició en un museu: les audioguies queden liquidades), però altres que tenen un enorme potencial, també en el camp de l'aprenentatge i l'aprenentatge de les llengües. 
¿Us imagineu un llibre de text ple de codis QR que apunten cap a vídeos o materials a la xarxa que l'aprenent captura en un moment? Continuo provant: aplego en dos codis QR un vídeo de YouTube (codi inferior) i en un altre un fragment de text (codi superior). Imaginem una activitat didàctica (lectura d'un text i consulta d'un vídeo) sintetitzada en dos codis de barres a punt de ser llegits per qualsevol persona amb una eina bàsica, un ordinari dispositiu decodificador. La imaginació ja es desborda tot just a les beceroles de la realitat augmentada. Si teniu ganes de debatre els usos d'aquest recurs, us convido a deixar algun comentari al peu d'aquestes ratlles. 
Potser és per la novetat, però als alumnes els encanta. Ho he provat ja diverses vegades a la UOC, amb la lectura d'un parell de llibres de Lluís Pastor que n'incorpora (remet a vídeos de YouTube en què l'autor comenta i amplia algunes qüestions) i els comentaris que susciten són molt positius.
ResponEliminaEl repte crec que és treballar formats diversos i, quan sigui possible tecnològicament, incorporar-hi la interacció...
Això està molt bé, és molt bonic i potser útil, però...
ResponEliminaEls vinils (els recordeu?) es podien escoltar, si era necessari, amb elements ruprestes.
En els cd i similars el so és tan meravellos com ocult. Sense un decodificador són miralls de poca qualitat.
Ara toca els llibres?. De moment, podem llegir un llibre encara que sigui en un paper brut i lletra petita petita, fins quan?
Soc de natura tecnològia, estic com peix a l'aigua entre botons i tecles, però també soc gelós de la llibertat i ara, o tinc un lector de cds (o mp3) i electricitat o no hi ha res a fer.
No vull pensar en la biblioteca d'en Ramon (7.000 volums pel cap baix) codificada i sense electricitat!
Buff!, Lluís, desperta, desperta!, només és un malson.
* En tot cas, Enric, com sempre ets un bon catalitzador. Si no fos per a tu, aquests ingeniosos codis continuarien essent dibuixos exòtics d'art modern. Així que gràcies novament.