La crisi moral i econòmica per la qual passen les estructures ja obsoletes del segle passat ens exigeix passar a l'acció dia rere dia. Us vull proposar un projecte, amics i amigues d'Aprendre llengües, perquè el fem en col·laboració. Es tracta d'una experiència de crowdsourcing, o d'intel·ligència col·lectiva, que abocarà d'aquí a uns quants dies a un producte creat col·lectivament. No us espanteu, no és crowdfunding (no cal aportar petites quantitats per desplegar la idea!). El projecte consisteix a elaborar entre tots una guia breu (3 pàgines, orientativament) sobre la pràctica de “retallar i enganxar” a les nostres classes de llengua. És habitual la condemna del retalla i enganxa per part de la classe educativa, i, en canvi, cada cop es reivindica més la capacitat de l'alumne i l'individu de remesclar continguts, com una de les competències clau relacionades amb la cultura digital. Cut and paste no i remix, sí? Com s'entén? El meu punt de partida és que no podem demonitzar l'activitat de retallar i enganxar sinó que el que cal fer és delimitar les condicions en què aquesta activitat pot ser ètica, útil, recomanable i enriquidora. Aquest és el projecte, aquesta és la idea. Engego un wiki en el qual podeu anar deixant les vostres aportacions. Si ho preferiu, podeu deixar les vostres reflexions en forma de comentaris a aquest apunt. M'agradaria “editar” un senzill document, al final del procés, amb el text i els noms dels col·laboradors del recurs, sota una llicència Creative Commons que permetés un ús ben ampli del contingut creat. Com ho veieu? Som capaços de respondre a la crisi amb les eines que ens dóna el present? M'agradaria constatar que aquesta col·laboració horitzontal és possible i fins i tot natural. El projecte és a les nostres mans. Participeu-hi! [Accés al wiki del projecte]11.2.11
[617] Proposta de crowdsourcing: t'hi apuntes?
La crisi moral i econòmica per la qual passen les estructures ja obsoletes del segle passat ens exigeix passar a l'acció dia rere dia. Us vull proposar un projecte, amics i amigues d'Aprendre llengües, perquè el fem en col·laboració. Es tracta d'una experiència de crowdsourcing, o d'intel·ligència col·lectiva, que abocarà d'aquí a uns quants dies a un producte creat col·lectivament. No us espanteu, no és crowdfunding (no cal aportar petites quantitats per desplegar la idea!). El projecte consisteix a elaborar entre tots una guia breu (3 pàgines, orientativament) sobre la pràctica de “retallar i enganxar” a les nostres classes de llengua. És habitual la condemna del retalla i enganxa per part de la classe educativa, i, en canvi, cada cop es reivindica més la capacitat de l'alumne i l'individu de remesclar continguts, com una de les competències clau relacionades amb la cultura digital. Cut and paste no i remix, sí? Com s'entén? El meu punt de partida és que no podem demonitzar l'activitat de retallar i enganxar sinó que el que cal fer és delimitar les condicions en què aquesta activitat pot ser ètica, útil, recomanable i enriquidora. Aquest és el projecte, aquesta és la idea. Engego un wiki en el qual podeu anar deixant les vostres aportacions. Si ho preferiu, podeu deixar les vostres reflexions en forma de comentaris a aquest apunt. M'agradaria “editar” un senzill document, al final del procés, amb el text i els noms dels col·laboradors del recurs, sota una llicència Creative Commons que permetés un ús ben ampli del contingut creat. Com ho veieu? Som capaços de respondre a la crisi amb les eines que ens dóna el present? M'agradaria constatar que aquesta col·laboració horitzontal és possible i fins i tot natural. El projecte és a les nostres mans. Participeu-hi! [Accés al wiki del projecte]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La pràctica tant de "retallar i enganxar" com de "remesclar", em sembla que no són fruit de la cultura digital. Són una pràctica que els estudiants hem dut a terme tota la vida. Quan buscàvem la informació en documents de paper, la llegíem, la seleccionàvem si la crèiem pertinent i la copiàvem a mà (o a màquina Olivetti) al treball de torn que estiguéssim elaborant. Si en lloc de ser tan literals, modificàvem una mica el text original i el relacionàvem amb la informació d'altres fonts, ens quedava un treball de poti-poti, és a dir una remescla.
ResponEliminaSospito que el que "molesta" a la classe educativa de la pràctica actual és que el "retallar i enganxar" es fa amb menys esforç (heus aquí la paraula que em sembla clau) que quan havíem de desplaçar-nos a una biblioteca, copiar-ho a mà, etc. En canvi, la remescla implica un esforç més important i més elaboració i tal vegada per això està més ben vista.
Sense pensar-hi gaire, això és el que m'ha vingut al cap. Per cert, bona iniciativa, Enric!
No ho veig clar.
ResponEliminaA hores d’ara pens que la cultura de copiar i enganxar és als antípodes de la cultura de l’esforç. Potser és que jo som del segle XX i ara som al XXI. Esforçar-se ja no està de moda.
Sobretot, siguem políticament correctes. Has suspès la meitat de les assignatures? Cap problemaaaa! Pots passar de curs igualment, no fos cosa que tenguesses problemes psicològics. Has de lliurar una feina demà a primera hora i durant dues setmanes no has agafat un llibre ni per les tapes? Noooo et preocupis! Una miqueta de Wikipedia, un trosset de Britannica, un pessic d’Enciclopèdia Catalana i una engruna (o un pa com una roda de molí) que hi posi ton pare o ta mare, s’agita a la coctelera, però sense remenar-ho, i llestos. Per cert, això és copiar i enganxar o és remix? No ho sé. Crec que el nom no fa la cosa.
Si després, per a poder aprovar algú, hem d’abaixar el llistó fins que toca en terra, tampoc no és cap problema. Total, qui ens precedia va aprovar tothom. Ara no hem de voler muntar un pollastre suspenent un noranta per cent de la classe, oi? Qui dia passa, any empeny. Jo faré el mateix, i el que vendrà després de mi farà igual, si no vol problemes.
Cada vegada es reivindica més la capacitat de l’individu de remesclar contenguts? I el pastitx que en resulta ha valgut la pena? Ens aporta res de nou, a nosaltres o a la resta del món? Que algú m’ho pot explicar? (No fa falta que vos poseu a teclejar esbojarradament. Basta que copieu i enganxeu d’algun lloc conegut vostre.)
Desitj de tot cor que altra gent que ho vegi més clar que jo faci aquest wiki, el wiki Retallaienganxa. D’aquí a uns quants dies el llegiré fil per randa i tal vegada canviaré d’idea. No ho sé. Però sí que m’agradaria que algú trobàs la manera d’anar reduint tota la mediocritat que veim cada dia, i que la gent començàs a prendre gust de fer la feina posant-hi una miqueta d’imaginació, en comptes de limitar-se a complir l’expedient. Encara que alguns quedassen pel camí, a la llarga seríem un país amb futur, no com ara. Deman la lluna en un cove, oi?
Deixo un parell d'adreces sobre referències a la remescla que han aparegut a AL:
ResponEliminahttp://enricserrabloc.blogspot.com/2010/01/423-la-gramatica-del-remix.html
http://enricserrabloc.blogspot.com/2009/03/246-cap-la-competencia-digital.html
ES
La Mirandolina, vturiserra,
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris. Els he incorporat al wiki (si creieu que no hi han de ser, digueu-ho), perquè entenc que formen part de la reflexió sobre aquest tema "polèmic" i que permeten que sorgeixin acords, desacords o matisos. Crec que són un contrapunt crític imprescindible en abordar el tema.
ES
Per a mi la tècnica del retalla i enganxa no és nova, com diu la Mirandolina. El resultat són les catedrals europees com Santiago de Compostela per exemple. Del pre-romànic fins al barroc l'edifici té de tot. Perquè no? No comencem de zero. Uns som amunt d'uns altres que ens han precedit i volem anar més alt, sense perdre les arrels.
ResponEliminaEl gran retalla-enganxa és la llengua. Ens la donen els pares i la comencem a manipular, tallar, copiar, redireccionar i flexibilitzar fins que uns quans segles més tard és tan diferent que ja és un altre idioma.
Estic per la creativitat, però sempre des d'un punt de partida, des del que han fet els altres. Les petjades a la neu, el senderol de muntanya amb una fita de tant en quant, el riu que ens duu per on abans han passat uns altres.
Gràcies Enric, bona pensada.