VISITES


5.4.11

[644] Indigneu-vos!

Acabo de llegir el text Indigneu-vos! (2011), un “al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica” que signa Stéphane Hessel (1917), resistent antifeixista, posteriorment diplomàtic i col·laborador de l'ONU, membre redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i defensor destacat de la causa de Palestina. La veu d'aquesta figura nonagenària reclama en nosaltres i en els més joves l'estat d'indignació contra les pseudodemocràcies en què vivim, contra el govern mundial dels financers, contra dictadures menys visibles que les del feixisme històric, contra els atacs militars preventius, contra el retrocés en l'estat del benestar, contra l'esvoranc cada cop més gran entre rics i pobres, contra els immigrants sota sospita o condemnats a viure sense papers, contra els mitjans de comunicació berlusconitzats, contra l'abús sota qualsevol forma. “Desitjo que tots, cadascun de vosaltres, tingueu el vostre motiu d'indignació”, afirma Hessel. La “facultat d'indignació i el compromís que en deriva” és un dels components essencials de l'ésser humà. Un dels punts clau del manifest de Hessel rau en la necessitat que la indignació es concreti per mitjà de fórmules no violentes, d'una insurrecció pacífica. I aquesta és la nostra, professionals de l'ensenyament de la paraula: tenim la responsabilitat de capacitar els nostres aprenents per expressar i comunicar la indignació. De què serveix que el programa de curs els ensenyi a presentar-se, si socialment se'ls nega la identitat? De què serveix que el programa els dugui a comprar per la ciutat, si no tenen recursos? De què serveix que el programa els faci mantenir una entrevista de feina, si no en tenen ni en tindran? De què serveix que el programa els faci descriure casa seva, si els ha arrabassat el pis el banc perquè no pagaven la hipoteca? Mil i un signes locals i globals ens demanen que ajudem els nostres aprenents a articular respostes, a vertebrar una sòlida superació de la indiferència. Ens toca capacitar els alumnes, doncs, per exercir pacíficament, amb la paraula, la funció lingüística crucial del moment: l'expressió de la indignació.

4 comentaris:

  1. La indignació pot ser un principi, però cal més.

    Per això entenc molt bé la desesperació de Hessel, perquè avui dia no hi ha ni indignació.

    O algú s'indigna perquè l'any que ve no hi haurà Humanitats de tarda a la UAB? No; imagineu-vos, doncs, les possibilitats de plantejar una lluita.

    Lluís Parera.
    lluisuni.blogspot.com

    ResponElimina
  2. El poeta de Roda va dir-ho ben clar i sense embuts:

    "I som on som, més val saber-ho i dir-ho".

    Recomano un programa que conjuga molts verbs: informar, documentar, qüestionar, reflexionar, emocionar, cridar... a la revolta (tan pacífica com es pugui).

    Un programa que articula un grapat de veritats clares i precises, que recull la realitat colpidora de la Marisa, indignada, propera, "farta de tan poca humanitat".

    http://www.tv3.cat/videos/3443930/Arcadi-Oliveres

    ResponElimina
  3. Gràcies, Quadern de Mots, Serveis Ling., Lluís. Més val saber-ho i dir-ho. Tot està per fer i tot és possible.
    ES

    ResponElimina