VISITES


13.6.11

[673] La llengua de la negociació

Ara com mai toca negociar. El moment present, amb una crisi sense aturador que ens afecta a tots i que aboca a retallar en totes les activitats, sembla fornir una coartada perfecta als que volen imposar les seves decisions. Una coartada perfecta per actuar amb un escut que estalvia el diàleg i l'escolta de les parts que tenen dret a opinar. Més que mai, doncs, és el moment de la negociació. La negociació és una activitat complexa en què dues parts amb uns interessos i un determinat poder parlen per guanyar totes dues per mitjà d'un acord mínimament satisfactori. Fa un temps llegia un text, Ni tú ni yo. Como llegar a acuerdos, de Carles Mendieta i Olga Vela (Graó, 2005), que explica perfectament com són les dinàmiques negociadores. Negociar requereix avançades competències lingüístiques i comunicatives. Cal saber escoltar (amb una veritable escolta activa); és bo saber parafrasejar el que el nostre interlocutor ens va dient, per assegurar que el terreny en què ens movem és un veritable terreny comú; és bo fer l'exercici d'anticipar les conseqüències del que diu el nostre receptor; és convenient controlar la comunicació no verbal de manera que sigui clara la nostra voluntat d'escolta i de comprensió; és imprescindible regular tots els mecanismes de cortesia en l'acte de parla per evitar al màxim la irritació i distendir el diàleg; cal reflexionar sobre les qüestions relacionades amb la proxèmica i l'espai de la negociació; cal formular-se arguments sòlids i saber-los administrar de la manera més intel·ligent possible (atenuant-los, si cal, o reduint-los als imprescindibles perquè tinguin més força), segons com avanci l'acte negociador; cal saber desfer equívocs; és convenient saber resumir els acords, etc. Ens cal saber força llengua, doncs, per negociar. Ara la crisi porta els qui ens governen a prendre decisions dràstiques, greus, d'enormes conseqüències. És el moment, doncs, per responsabilitat, d'actuar amb la voluntat que ningú no hi perdi. No és hora d'arbitrarietats. Ara toca negociar: provar de guanyar-hi tots.

2 comentaris:

  1. 'Negociar requereix avançades competències lingüístiques i comunicatives'

    Certament. Convindrà recordar aquests aspectes i d'altres en un dels àmbits més afectats amb motiu de les retallades: l'educació (a les escoles, als instituts, a les universitats...).

    Penso com a membre del Consell Escolar d'una escola, com a membre (fa molt pocs dies) del Comitè d'empresa d'una universitat, i també com a aprenent (de continguts que cal negociar tenint ben present els nostres drets i els nostres deures).

    -Negociem. Toca, i tant. I en un entorn advers. Perquè puguem assolir possibles que d’entrada semblen impossibles.

    -Fem memòria i tinguem-la ben present: quin passat ens ha configurat? Tenim la capacitat, com deia Punset, de representar mentalment una situació, d’anticipar les conseqüències del que diu el nostre receptor’, l’altra part negociadora?

    -Provem de no perdre el present: sabem convocar-nos, reunir-nos, comunicar-nos, coordinar-nos. La transferència de continguts i de bagatges activa la creativitat Confiem, doncs, en el 'procés col·laboratiu' (recomanable Adell i el pròleg a 'Experiencias educativas en las aulas del Siglo XXI'. Innovación con TIC').

    -Gestionem les emocions: la passió en el discurs per defensar les nostres conviccions, la conciliació que ens ajudi a mediar i arribar a un consens,l’esperança i la confiança que ens empenyi a creure en allò que podem guanyar…

    ResponElimina
  2. enric serra3:53 p. m.

    Moltes gràcies, Teresa, comparteixo el que dius. M'anoto el text que recomanes.
    Enric

    ResponElimina