VISITES


5.10.11

[708] Gramàtica pràctica del català

Els autors de la Gramàtica pràctica del català han tingut la gentilesa d'acceptar la invitació de venir divendres a la UAB a presentar-nos la seva obra (Barcelona, Teide: 2011). Sense cap mena de dubte ens trobem davant una obra excepcional i destinada a l'èxit. Perquè el text de Llorenç Comajoan, Núria Bastons i Cristina Bernadó és ple de virtuts. En destaco algunes: 1) l'ajustament al ja inevitable Marc europeu comú de referència del Consell d'Europa; 2) la limitació a uns determinats nivells del MECR, els inicials (A1-B2); 3) la concepció del text com una obra eminentment pràctica, propera a la cerca de solucions entenedores que desitgen els aprenents i amb l'exclusió deliberada de tot allò que correspon a l'estudi més aprofundit propi d'aprenents avançats o de lingüistes; 4) la voluntat pedagògica del text, la claredat del qual és molt remarcable (destaco les frases telegràfiques i despullades, essencials, de moltes explicacions: “Tots els noms tenen nombre. El nombre pot ser singular o plural. Les entrades del diccionari estan escrites en singular”, p. 21, o les excel·lents explicacions entre claudàtors per comentar el sentit dels exemples); 5) l'opció (sense excessos!) per presentar una llengua àmplia, real i viva, i de no escamotejar a l'aprenent la parla que troba al carrer, el llenguatge col·loquial; 6) la bona jerarquització de la informació (els “casos especials” són a lloc, a la distància adequada de les explicacions bàsiques); 7) el fet d'haver tingut en compte els autors referents de textos similars en altres llengües (hi veig les típiques grammar in use per nivells de l'anglès, per exemple); 8) el fet d'haver-se experimentat l'obra a centres com EOI o el CPNL; 9) el fet d'abandonar el text les explicacions tradicionals guiades per la voluntat de resoldre determinades dificultats d'aprenentatge pròpies de l'alumnat castellanoparlant. La Gramàtica pràctica del català organitza les vuitanta-set unitats de contingut i activitats de què consta a partir de les categories dels elements de la llengua (noms i adjectius, determinants, pronoms, verbs, adverbis, preposicions, conjuncions i connectors). Se m'acut que potser per a alguns aprenents poc tocats pel do de la llengua aquesta atomització del contingut gramatical hauria estat més comprensible sota una organització nocional més que no categorial (en lloc de “Conjuncions I, II, III”, es podria haver plantejat “Expressió de la causa I, II...”, “Expressió del temps I, II...”, etc.), barrejant completament els continguts relacionats amb cada categoria. Acabo: la virtut més definitiva de la Gramàtica pràctica del català és, des del meu punt de vista, que presenta una llengua desacomplexada, segura, que no es recrea a explicar els seus problemes ni les seves vacil·lacions irresoltes. Una llengua, per dir-ho en un mot, normal. Es pot demanar més?

1 comentari:

  1. M'afegeixo a la felicitació als autors per les virtuts d'aquesta Gramàtica: esperada, completa i útil.
    Jordina Coromina

    ResponSuprimeix