VISITES


12.10.11

[710] Contra el professorat de llengua

No sé si sempre tenim prou present que el professorat de llengua avui dia té una enorme responsabilitat en l'ensenyament de llengües dels seus alumnes. Cal que sigui més que mai un veritable professor de llengües. No n'hi ha prou que ensenyi la llengua que volen o han d'aprendre els alumnes. Té algunes noves responsabilitats ja indefugibles. Una de les més importants, òbvies, és que ha de posar la seva activitat docent en relació amb les llengües del territori on ensenya. No és acceptable l'actitud d'un hipotètic professor de rus a Tarragona que a l'aula traduís sistemàticament a l'espanyol el lèxic difícil als seus alumnes, amb frases en rus o en espanyol com “Com ho diríeu això en espanyol?”, ignorant olímpicament que es troba en un territori amb una llengua històrica que tenen com a pròpia els seus estudiants. El professorat té la responsabilitat de contribuir a fer veure, a preservar i en certa manera a ensenyar la llengua del país mentre ensenya la llengua que ha d'ensenyar. El professorat de llengua estrangera pot ser un poderós agent difusor del respecte per les llengües del territori. O tot el contrari. No crec que sigui acceptable la seva ignorància en aquesta qüestió; crec, senzillament, que l'inhabilita com a ensenyant de llengua. El professorat de llengua, d'altra banda, té un paper a fer molt important en la promoció del multilingüisme. Mai no he entès que la primera activitat dels professors de llengua a totes les aules no consistís a conèixer amb detall quantes i quines llengües se saben al grup (la riquesa sol ser enorme). No tant com un exercici de coneixement dels membres de la classe, o orientat a satisfer la curiositat del professor, sinó com un exercici imprescindible per saber quin és l'espai on ha de fer arrelar el seu ensenyament de la llengua. No és igual sembrar llavors en una terra calcària que en una terra argilosa. No voler-ho saber és una irresponsabilitat flagrant. No entenc el professor de llengua que acaba el curs havent ensenyat llengua però sense haver après llengües de l'aula i sense haver-les tingut en compte activament en ensenyar. D'altra banda, el professor de llengua que ha esdevingut ja professor de llengües és aquell que és capaç de parlar dels fenòmens lingüístics amb una perspectiva àmplia, amb un coneixement dilatat i explícit de com es concreten aquests fenòmens a les diverses llengües humanes i amb capacitat de fer veure a l'alumnat, en la mesura justa, aquesta diversitat i el seu valor. El professor de llengua arriba a classe de llengua catalana i diu: “Avui parlarem del gènere en català. Hi ha paraules femenines i paraules masculines”. El professor de llengües arriba a la mateixa classe de llengua catalana i diu: “El català és una llengua que té gènere, fet que és menys comú del que sembla a les llengües del món, moltes de les quals no fan aquesta distinció gramatical (el turc, el finès, l'hongarès o l'anglès, per exemple). El català distingeix entre masculí i femení, mentre que altres llengües presenten un gènere neutre (el llatí, per exemple)." Necessitem, doncs, urgentment, més professors de llengües.

7 comentaris:

  1. Carme Bové6:50 p. m.

    Només afegiria que tots els professors d’un centre educatiu haurien de tenir aquesta amplitud de mires, siguin de la matèria que siguin. Tots haurien de tenir clara la seva responsabilitat lingüística i tots haurien d’aprofitar la diversitat de llengües que tenen a l’aula per aprendre llengües i per aprendre més sobre la seva matèria. Si aquesta tasca només és responsabilitat del professor de llengües sempre serem un reducte en els contextos de formació.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, Carme. Comparteixo plenament el que dius.
    ES

    ResponElimina
  3. Elisabet3:02 p. m.

    Aquesta entrada m'ha emocionat, Enric. Fem que es pengi a totes les sales de professors? Crec que cada vegada hi ha més professors de llengua que ho són de llengües, i també em temo (i sé) que encara n'hi ha un excés que no ho són. A més de tot el que dius, aquesta capacitat del professor és una mostra d'empatia a classe, de reconeixment de l'altre.

    Gràcies!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Elisabet, pel comentari. Fins aviat.

    ResponElimina
  5. Maria Fradera7:12 p. m.

    Fantàstic, Enric. Els alumnes realment valoren la capacitat que tenim de fer referència a altres llengües i a les seves, especialment.

    ResponElimina
  6. Felicitats, Enric! Treballo amb nens de primària i per a ells és molt important que valoris la seva llengua materna i que facis paralel.lismes amb la nostra que és i ha de ser a l'escola el català.

    ResponElimina
  7. Sempre comence un curs nou dient que la meua és una classe de llengües... :)

    ResponElimina