[756] Llengua i vernís de modernitat

L'ensenyament de les llengües està molt alerta a tots els canvis comunicatius a què arrosseguen les fluctuants i rapidíssimes tecnologies. Ja comencem a fugir, per sort, dels absurds tòpics de superfície ("que malament que escriuen els aprenents per culpa dels xats i dels missatges de text abreujats") i del fenomen del simple emmarcament de les produccions de llengua dels alumnes en certs espais identificables de la xarxa ("escriurem en un bloc") a manera de vernís epidèrmic però sense anar a fons realment en el feix d'implicacions de llengua i de comunicació que hi ha al darrere d'expressar-se en una forma completament nova. Perquè un bloc, per agafar aquest exemple, no és un lloc modern on abocar els nostres discursos pretecnològics, sinó un espai amb unes regles radicalment noves, completament polivalent, una tabula rasa (un bloc no és res, en si mateix, fora del sentit que li donem: és com dir "un llibre": per a qui? sobre què? amb il·lustracions? amb tapa dura? amb paper reciclat? amb bibliografia? amb remissions a altres textos?) que requereix serioses preses de partit personals (tècniques i no tècniques) sense les quals no és sinó un abocador de productes lingüístics pensats fora de la xarxa. I, doncs, un exercici flagrant d'incomprensió i d'inadequació. També des de l'angle de l'avaluació de la llengua anem deixant enrere la fase del vernís, que consistia a demanar als examinands que escrivissin (damunt de paper, lluny de la xarxa) pseudointervencions a la xarxa, pseudoentrades a blocs, pseudotextos per a web... però sense el potentíssim ecosistema del web. Les lògiques de comunicació a la xarxa (pensem només en la disponibilitat real de recursos a internet de suport a la producció dels nostres discursos hipermèdia) no es poden amputar sense caure en l'absurd. El repte que tenim al davant és entendre l'essència de les noves formes d'expressar-se i les competències i les operacions cognitives i lingüístiques que hi ha implicades. Més que envernissar les formes del passat, ensenyem i avaluem allò que és consubstancial a les maneres d'expressar-nos del nostre temps.