[759] Sexisme lingüístic i absurd

Reprenc el fil de la darrera entrada del bloc amb un exemple que il·lustra el meu punt de vista sobre la qüestió i que correspon a un cas real. A l'agrupament d'escoltes que hi ha prop de casa es respira una fenomenal sensibilitat igualitària que situa homes i dones (nens i nenes, nois i noies) a un mateix nivell. Em sembla molt bé. Com és sabut, els nens i les nenes que tenen entre set i onze anys reben tradicionalment en l'escoltisme el nom de llops (ells) i daines (elles). Encara que les daines (Dama dama) siguin uns animals que tenen, en català, connotacions ben positives (lleuger com una daina, córrer com una daina), entendria que des d'una conspícua mirada igualitària algú hagués proposat uns altres animals per referir-se als nens i a les nenes, perquè els llops (Canis lupus) no deixen de ser uns animals carnívors que en circumstàncies normals (els llops solen tenir una fam de llop) persegueixen i devoren daines, què hi farem. Amb la millor de les intencions igualitàries, però, ja fa temps que a l'agrupament ha sorgit la solució al problema. Una solució que es va consolidant com una realitat tristíssima. Perquè el grup de llops i daines rep ara el nom de llops i llobes i dainos i daines (!). Tal com ho sentiu. No és cap broma. Llops i daines volia dir nens i nenes (en dues paraules i una conjunció). Ara tenim una complicació indigerible i sense sentit, com si als grups de llops i daines calgués distingir entre quatre tipus bàsics de persones. L'ús de la paraula dainos (en italià la paraula sí que existeix: en singular, daino), d'altra banda, a la qual pares i mares ja s'han acostumat, accentua la gravetat de la qüestió. Sempre m'han agradat el joc lingüístic i la investigació lúdica a l'entorn de les paraules, i fins trobaria divertida la forma daino en un acudit puntual. Però no es pot acceptar donant nom a una categoria estable dins una organització. Vet aquí un exemple espontani i real de com les bones intencions aplicades a la llengua poden conduir a la violència sobre el codi i a la pèrdua completa del sentit comú. Cal fer gestos perquè la llengua no ofengui les dones ni cap altre grup social, sí, però dins els paràmetres del coneixement de la llengua i de la defensa de la naturalitat.