VISITES


5.6.12

[791] Formació d'emergència per a nouvinguts

A mesura que el finançament per a l'ensenyament de la llengua catalana als nouvinguts ha anat davallant dràsticament aquests darrers anys en l'àmbit de l'acollida lingüística universitària, es fa més necessària que mai la reflexió sobre les primeres hores d'aprenentatge lingüístic, sociocultural i intercultural dels nouvinguts, aquelles amb què s'ha d'atendre els acabats d'arribar si no es vol liquidar tota possibilitat d'acollida al país. Les primeres quinze hores són ara com ara fonamentals i no hi ha marge d'error. És per això que els serveis lingüístics ben aviat començarem a treballar en un disseny formatiu per a aquestes hores inicials. Caldrà tenir en compte, naturalment, les experiències que ja es duen a terme des de fa molts anys en formació lingüística per a nouvinguts als diversos centres de  l'àmbit universitari i els productes i metodologies existents i també experiències d'altres països o llengües. Un dels documents que tinc entre mans aquests dies és precisament el llibre Español como nueva lengua. Orientaciones del Instituto Cervantes para un curso de emergencia destinado a inmigrantes, de Fuenciscla Isabel Sanz (Madrid, Santillana: 2005) amb una programació que cobreix les primeres trenta hores d'un nouvingut alfabetitzat. El text situa l'aprenentatge en àmbits públics i professionals i respon a la necessitat dels estudiants d'aprendre amb urgència el castellà amb finalitats socials i laborals. Cadascun dels àmbits en què es vertebren les unitats del text (nou) es desglossa en funcions, gramàtica, lèxic, aspectes socioculturals, tipus de text i estratègies interculturals. El text conté també unes especificacions metodològiques, una reflexió sobre l'ensenyament de la llengua, sobre el paper del professorat i una explicació de les activitats proposades i dels procediments i les dinàmiques de treball i els criteris per a l'avaluació. Si la Direcció General de Política Lingüística ens ha lliurat darrerament un nou programa del nivell inicial (2011), és imprescindible també un cop d'ull a les propostes que ens vénen d'altres llengües que ho tenen tot regalat, perquè els recursos econòmics són en el cas del castellà d'una magnitud extraordinàriament superior a la del català.

8 comentaris:

  1. Però els nostres estudiants de català a la UAB no els calificaria de nouvinguts, doncs no estan aquí per quedar-se. Més aviat serien estrangers, ¿no?

    (Sóc la Belén tot i que digui Lysh. Es que he variat el perfil per un bloc noruec que he començat i ara em surt així)

    ResponElimina
  2. [Nouvingut, pintat de nou, casat de nou: que acaba de venir, que s'acaba de pintar, que s'acaba de casar]
    Són nouvinguts, sí, perquè acaben d'arribar. L'estrangeria és un concepte polític (i filosòfic: A. Camus, L'étranger).
    ES

    ResponElimina
  3. D'acord, però el llibre del que parles és sobre immigrants que tenen necessitat d'un curs d'emergència i no em sembla el cas del nostre alumnat.

    Els nostres alumnes acaben d'arribar, sí, però tornaran aviat a llurs països, per a ells el català no és urgent, més aviat és un interés cultural i un enriquiment personal.

    ResponElimina
  4. Els alumnes nouvinguts necessiten la llengua catalana suficient per sobreviure al país i al context (universitari) on arriben sense alterar gens ni mica l'ecosistema lingüístic. Es troben, molts, en una veritable situació d'emergència (pot ser que no entenguin la llengua escollida lliurement pel seu professorat!) si no s'han preparat abans d'arribar, que seria l'ideal.
    ES

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guillem6:30 p. m.

      Enric, trobo excel·lent el raonament «els alumnes nouvinguts necessiten la llengua catalana suficient per sobreviure al país i al context (universitari) on arriben sense alterar gens ni mica l'ecosistema lingüístic». És un canvi de punt de vista paradigmàtic respecte a «per a ells el català no és urgent, més aviat és un interès cultural i un enriquiment personal». Passar de l’interès particular a l’interès general d’ecologia lingüística.

      Elimina
    2. Gràcies, Guillem, pel comentari.

      Elimina
  5. Hi estic d'acord, Enric. Cal prioritzar les necessitats acadèmiques i treballar la comprensió escrita i oral.

    ResponElimina
  6. Em fa l'efecte que per a un nouvingut universitari estranger el català té un interès més pràctic que cultural i, de segur, que trobaran suport més en l'anglès o el castellà per a sobreviure. No sé si això contamina o no l'ecosistema o si genera mal de cap.
    Mentre el català no tingui una projecció internacional com ara qualsevol de les llengües europees més importants, no crec que sigui prioritari malgastar diners en polítiques lingüístiques i menys ara que la hisenda pública està sota zero.

    ResponElimina