VISITES


17.11.12

[839] Falsificar-se a l'aula de llengua

Sempre m'han inquietat les converses i les pràctiques discursives dels qui aprenen llengües. D'una banda, la falsificació a què es veuen forçats els aprenents perquè, senzillament, no tenen una llengua prou matisada per dir la veritat, la seva veritat, el que voldrien dir sense haver-se de trair. En una conversa apurada dins l'aula, l'aprenent de llengües de nivells baixos que vol ser capaç de conversar amb una certa fluïdesa i no encallar-se és capaç de dir que té tres gossos a casa si no sap la paraula que designa la seva mascota (una tortuga, per exemple). I un cop l'aprenent ja ha dit que té tres gossos sense tenir-ne cap, el pendent cap a la realitat virtual és molt i molt pronunciat, l'entrada inconscient en la gramàtica de la fantasia, inevitable. Una altra font d'inquietud són els temes de conversa que es proposen a moltes aules, que reapareixen després a les tasques productives de molts exàmens encara amb més control. Solen ser temes que conviden a una certa polèmica, més encara en nivells més alts on la capacitat de defensar les idees i d'argumentar és objecte d'una valoració estricta. Són temes, però, dels quals l'aprenent que va escalant cursos ja està completament tip, perquè es repeteixen incessantment, any rere any, en progressar en l'aprenentatge. L'aprenent no pot debatre més d'una vegada a la vida sobre l'eutanàsia, la pena de mort, la mascota preferida, les energies renovables o l'addicció al treball, que acaben sent temes, a més, específics d'aquesta curiosa parcel·la de la vida, la classe de llengua. L'aprenent de llengües té un límit d'artificiositat, vol aprendre, sobretot, vivint. Es dóna la circumstància, a més, que els aprenents que a la pausa de les classes parlen de l'actualitat i debaten sobre temes candents (la situació política, les eleccions als EUA) amb implicació i alhora amb cortesia, vetllant per mantenir la cohesió de grup, quan retornen a l'aula es troben massa sovint que han de tornar a capbussar-se en polèmiques desubicades de manual (quina sorpesa els reserva la unitat 5 del llibre? Els accidents aeronàutics), en espais asèptics on de vegades el més important sembla evitar el conflicte, mantenir la bombolla artificial del grup inalterada. Si la formació és virtual, moltes de les converses de cotó fluix tenen lloc al grup de Facebook que ha engegat el formador, per exemple, mentre que els alumnes generen el seu grup de Facebook paral·lel per expressar-se. Hi ha molts professors i alumnes, naturalment, que assumeixen la realitat i el conflicte, que posen per davant la realitat i l'autenticitat a la generalitat, la repetició i l'asèpsia. Hi ha professors i alumnes que el dia que una onada de plats voladors extraterrestres envaeixi la terra amb finalitats perverses trobaran que no és pertinent engegar a l'aula un animadíssim debat sobre mascotes.

4 comentaris:

  1. Tots hem patit (patim?) això. Em ve al cap la redacció "T'agrada més viure al camp o a la ciutat?", que en el cap d'alguns professors mai no perd vigència. Personalment, la tinc redactada en sis llengües... :)

    ResponElimina
  2. És una qüestió delicada. Entre els temes esgotats i avorrits com 1) "camp o ciutat" i d'altres polèmics com 2) "estàs a favor de l'avortament i l'eutanàsia" cal trobar un equilibri on la gràcia i l'originalitat del professor fan un paper fonamental. Quan estàs davant d'una classe tens un públic heterogeni, i si traus el tema 1) el perfil de l'alumne que té experiència estudiant llengües estrangeres posarà cara d'avorriment, però a molts altres pot resultar un tema ideal per a practicar lèxic i estructures del dia a dia. Si traus el tema 2), a alguns els pareixerà un tema engrescador i eixiran de classe no només havent aprés llengua, sinó amb la sensació positiva que suscita el debat sobre les coses reals; ara bé, uns altres es voran violentats i no parlaran, o parlaran i s'enfrontaran amb eixa dialèctica apassionada mediterrània que fa que la classe acabe com el ball de Torrent.

    Jo optaria per saber llegir quin perfil d'alumnes tens, i alterar els temes típics amb altres actuals i en voga.

    ResponElimina
  3. Anònim4:10 p. m.

    Per això mateix cada cop em fan més nosa els llibres... Proposen temes tan generals i asèptics, sobre els quals tothom hi tingui alguna cosa a dir, que en resulten activitats insulses, gens motivadores, que per tant no permeten valorar la capacitat d'expressió dels estudiants. Cal que estiguem a l'aguait de qui tenim a l'aula i dissenyar les activitats tenint-ho en compte. Gràcies pel bloc!

    Elisabet

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per la conversa, E., Josep Lluís, Elisabet (desclassificats!). Entenc que l'aula no és un oasi, un espai esterilitzat, que la realitat hi ha d'entrar amb tota la força possible i que la tasca principal del docent és bàsicament dur la realitat a l'aula des de l'angle de la rendibilitat en l'aprenentatge lingüístic. Això l'aprenent, que és el protagonista, no ho pot fer amb el coneixement de causa necessari. Moltes vegades parlem del canvi de rols del professorat. Aquí hi ha un rol clar: connectar contínuament amb l'espai fora aula i dissenyar-ne la rendibilitat a partir d'un programa.
    ES

    ResponElimina