Llegeixo Clubes de lectura, d'Óscar
Carreño (Barcelona, UOC: 2012). Es tracta d'una publicació de la
col·lecció El professional de la información, els volums de la
qual aproximen en un centenar de pàgines a un tema rellevant de
l'àmbit. És un text interessant, en què es diu i es
mostra encara més, per mitjà d'exemples que vertebren l'obra de cap a peus. L'autor hi explica els tres peus dels clubs de
lectura (l'obra, el lector, el conductor) i fa unes pinzellades, al
final, dels canvis que la xarxa representa per al fenomen dels clubs
de lectura, de les enormes possibilitats que s'obren en un espai que
és ple de persones que assumeixen el compromís de parlar i de
parlar-se. Carreño dedica unes línies finals, també, al fenomen
dels llibres electrònics, assumint que hi ha lloc per a tot. Un
dels aspectes més interessants del text és la presentació del
conductor del club de lectura, que defineix com un mèdium i caracteritza amb tres propietats: la passió, la memòria i l'empatia.
Les potencialitats dels clubs de lectura en l'aprenentatge de les
llengües són evidents (quina diferència, per exemple, entre lliurar l'alumne una
ressenya d'un llibre llegit individualment al professor de llengua, que
retorna corregida en la privacitat, i proposar una activitat de club
de lectura). En el cas d'aquests darrers clubs de
lectura, el rol del conductor esdevé, lògicament, més complex,
perquè, encara que es plantegi com una activitat de conversa, és
preceptiva una reflexió sobre l'aprenentatge i l'actuació que es
produiran mentre duri l'activitat (objectius lingüístics, preparació de les sessions amb
presentació de lèxic i estructures, maneres de proporcionar algun
retorn de correcció, maneres d'incorporar persones amb diversos
nivells a la tertúlia). No tinc cap dubte que, fetes les reflexions prèvies necessàries pel conductor i pels mateixos aprenents,
un club de lectura pot ser una poderosa eina al servei de
l'aprenentatge de llengües. Potser el màxim partit dels clubs es
pot obtenir, precisament, quan semblen una activitat aparentment
desregulada, un contrapunt desinhibit a la classe de llengües més
formalitzada. Un altre tema que m'interessa és el dels clubs de
lectura entre els professionals de l'ensenyament de llengües. En
aquest cas la tria d'obres podria esdevenir un veritable programa
formatiu en una organització, o molt més enllà de les organitzacions. Ara bé: per a alumnat o professorat, amb xarxa o sense xarxa, amb més o
menys explicitud d'objectius, els clubs de lectura no tenen sentit
sense una motivació personal profunda dels seus membres i sense que experimentin un sentiment de llibertat i de plaer.
28.12.12
[856] Clubs de lectura
Llegeixo Clubes de lectura, d'Óscar
Carreño (Barcelona, UOC: 2012). Es tracta d'una publicació de la
col·lecció El professional de la información, els volums de la
qual aproximen en un centenar de pàgines a un tema rellevant de
l'àmbit. És un text interessant, en què es diu i es
mostra encara més, per mitjà d'exemples que vertebren l'obra de cap a peus. L'autor hi explica els tres peus dels clubs de
lectura (l'obra, el lector, el conductor) i fa unes pinzellades, al
final, dels canvis que la xarxa representa per al fenomen dels clubs
de lectura, de les enormes possibilitats que s'obren en un espai que
és ple de persones que assumeixen el compromís de parlar i de
parlar-se. Carreño dedica unes línies finals, també, al fenomen
dels llibres electrònics, assumint que hi ha lloc per a tot. Un
dels aspectes més interessants del text és la presentació del
conductor del club de lectura, que defineix com un mèdium i caracteritza amb tres propietats: la passió, la memòria i l'empatia.
Les potencialitats dels clubs de lectura en l'aprenentatge de les
llengües són evidents (quina diferència, per exemple, entre lliurar l'alumne una
ressenya d'un llibre llegit individualment al professor de llengua, que
retorna corregida en la privacitat, i proposar una activitat de club
de lectura). En el cas d'aquests darrers clubs de
lectura, el rol del conductor esdevé, lògicament, més complex,
perquè, encara que es plantegi com una activitat de conversa, és
preceptiva una reflexió sobre l'aprenentatge i l'actuació que es
produiran mentre duri l'activitat (objectius lingüístics, preparació de les sessions amb
presentació de lèxic i estructures, maneres de proporcionar algun
retorn de correcció, maneres d'incorporar persones amb diversos
nivells a la tertúlia). No tinc cap dubte que, fetes les reflexions prèvies necessàries pel conductor i pels mateixos aprenents,
un club de lectura pot ser una poderosa eina al servei de
l'aprenentatge de llengües. Potser el màxim partit dels clubs es
pot obtenir, precisament, quan semblen una activitat aparentment
desregulada, un contrapunt desinhibit a la classe de llengües més
formalitzada. Un altre tema que m'interessa és el dels clubs de
lectura entre els professionals de l'ensenyament de llengües. En
aquest cas la tria d'obres podria esdevenir un veritable programa
formatiu en una organització, o molt més enllà de les organitzacions. Ara bé: per a alumnat o professorat, amb xarxa o sense xarxa, amb més o
menys explicitud d'objectius, els clubs de lectura no tenen sentit
sense una motivació personal profunda dels seus membres i sense que experimentin un sentiment de llibertat i de plaer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo també crec i remarcaria, com l'autor, que el conductor del club de lectura ha de tenir "passió, memòria i empatia". Hi afegiria dues propietats més: capacitat d'anàlisi i reflexió, i capacitat per dinamitzar les sessions.
ResponEliminaFa temps que sóc membre d'un club de lectura. Un dels recursos justament per motivar els membres del club i dinamitzar la sessió és el 'diari de lectura'. Si no, el club de lectura s'omple d'opinions sobre el llibre i para de comptar. Te'n passo una adreça:
http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/Tematic/Documents/Arxiu/Activitats/Clubs%20de%20lectura/BlocClub.pdf
És un model. Segur que n'hi ha d'altres. Es poden adaptar a l'aprenentatge de llengües afegint aspectes que es vulguin treballar. Engrescador.
Fonamental "la motivació personal profunda dels membres del club". Acostuma a ser la clau de volta no solament del club de lectura sinó de qualsevol context d'aprenentatge. Perquè és amb motivació que compartim coneixements, que proposem i triem possibles lectures, que elaborem un diari exhaustiu, que descobrim la diversitat de pensaments... En definitiva, tot un plaer.
Teresa
Moltes gràcies, Teresa, per l'adreça sobre el diari de lectura i els teus comentaris. No havia pensat en una eina d'aquestes característiques. Fins aviat.
ResponElimina