[862] Ensenyar i aprendre amb tecnologia

Aquests dies he llegit el text d'A. W. Bates i Albert Sangrà La gestión de la tecnología en la educación superior (Barcelona, Octaedro-ICE UB, 2012), una  obra que duu el subtítol Estrategias para transformar la enseñanza y el aprendizaje. La mirada dels autors sobre la qüestió és àmpliament fonamentada i parteix de l'anàlisi d'un reguitzell de casos d'arreu del món i d'una àmplia trajectòria en l'estudi de la gestió del canvi tecnològic a les organitzacions. El diagnòstic dels autors sobre la gestió de la tecnologia en l'educació postsecundària no és satisfactori: la tecnologia no se sol gestionar i planificar bé a les universitats, ni les decisions se solen prendre amb coherència i en els àmbits adequats, ni hi ha idea clara dels costos de la formació amb tecnologia, ni hi ha una bona governança dins les institucions d'ensenyament superior sobre la qüestió, amb les estratègies adequades i un combat prou reeixit contra les inèrcies arrelades en l'estàtica cultura organitzativa. La universitat, en general, suspèn en aquesta matèria que és fonamental, lògicament, perquè l'alumnat pugui desenvolupar-se d'acord amb les noves competències que reclama la societat del coneixement. La majoria de vegades els canvis cap a la incorporació de la tecnologia són sobreposats i no s'arrelen en les polítiques de la institució ni responen a visions holístiques. I, sobretot, no transformen veritablement d'una manera innovadora l'ensenyament i l'aprenentatge. Davant la incapacitat de les universitats, els autors proposen solucions (fins i tot arriscant-se a baixar a les concrecions) sempre dins la confiança que la universitat ha de respondre al repte que té plantejat. Si pensem en les llengües dins les universitats, i encara de manera més general dins les organitzacions d'ensenyament, ens adonem que el repte és també enorme i que les decisions no són senzilles per diversos motius: cal trobar l'equilibri entre les opcions organitzatives i el respecte per la llibertat individual del docent; cal saber trobar un lloc per a l'expansiva tecnologia sense control, en el núvol, o com a mínim reconèixer-li un espai; cal veure on se situarà la informàtica mòbil i l'aprenentatge informal d'idiomes; cal afrontar el repte de capacitar l'alumnat per a la comunicació digital en l'ensenyament de les llengües; cal un pla ambiciós de capacitació del professorat (allò que demanen Sangrà i Bates per al professorat universitari) en tots els aspectes tecnològics, una formació que permeti que les decisions sobre tecnologia s'instal·lin en un terreny fèrtil.