[888] Xarxes socials per aprendre llengües? (1)

No fa gaires dies vaig rebre un missatge d'un responsable d'una de les xarxes socials més conegudes d'àmbit mundial (amb milions d'usuaris, presència efectiva en desenes de països, inclusió d'una quarantena de llengües, entre les quals hi ha el català). Es tracta d'una de les xarxes socials especialitzades en l'ensenyament i l'aprenentatge d'idiomes, a la qual em vaig donar d'alta ja fa anys. El text del missatge estava escrit en un castellà molt justet (amplieu la imatge i podreu constatar-ho), massa justet per venir d'on venia. Quin crèdit tenen les xarxes socials específiques per aprendre llengües? No parlo ara de les xarxes generals (Twitter, Facebook...) i les seves possibilitats d'esdevenir eines per ensenyar i aprendre llengües, sinó del reguitzell de xarxes socials especialitzades en la qüestió (n'hem parlat a Aprendre llengües). El nivell d'espanyol que veiem a la imatge és el nivell que assoliran els aprenents d'espanyol que participien en la xarxa social? És un trist descuit? La recerca que ja hi comença a haver sobre la qüestió és contundent: malgrat les diferències entre xarxes socials, els aspectes metodològics i pedagògics són en molts casos molt fluixos, per no dir fluixíssims, en aquests espais, i sovint els materials en llengües altres que l'anglès són simples traduccions de l'anglès completament inadequades per aprendre altres llengües. La creació de la il·lusió en l'usuari que la xarxa en qüestió arriba a molts idiomes passa per davant de la qualitat. He vist exercicis en aquestes xarxes que atempten contra tota bona pràctica i contra el més elemental sentit comú. Per exemple: l'aprenent ha de llegir un paràgraf de frases que no tenen cap relació, forçades perquè hi apareguin les paraules pretesament apreses, i sotmetre l'àudio al veredicte d'algú altre de la xarxa social. No es tracta ja d'absurdes frases deslligades, sinó molt més que això: de paràgrafs que liquiden d'una tacada la noció de text en l'aprenent, i no diguem ja de comunicació. El paràgraf següent és real, i no gens insòlit: "Hauria de comprar un jersei groc de coll de cigne de cotó o un suèter blau de coll de redó de llana (sic)? Ella va portar un vestit de seda i uns llargs guants blancs a la festa. Se m'han desgastat els tacons alts de tant caminar. El noi portava una samarreta i pantalons curts perquè feia molta calor a fora. Si us plau, no perdis els teus nous guants de pell. Ell es disposa a regalar unes arracades i un collar a la seva mare." Tot seguit, com a pretesa unitat textual, aquest desvari s'ha d'enregistrar i enviar a un col·lega que sap la llengua perquè en faci (amb quins criteris?) la valoració. Però... què és això? El més greu d'aquestes xarxes és encara que es plantegen com la panacea per a l'aprenentatge de llengües, com si els mètodes anteriors quedessin ja superats i arraconats. Hem vist alguns punts febles greus d'aquestes xarxes. No tot és negatiu, però. En parlaré al pròxim apunt.